Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

20 de setembre de 2006
General
0 comentaris

Fer País o fer el moniato, heus ací la qüestió

Aquest ha estat el titular de l?article que ha publicat avui Sico Fons al Liante. Evidentment, escriu al voltant del pacte EU-BLOC. I, pel que a mi fa, subscric ?quasi? al 100% les afirmacions seues. Paga la pena llegir-lo. Però jo resalte aquests fragments: ?Poca broma, ja no ens queda temps. L?única solució davant de tants dubtes, desgavells i entropessons ha de ser necessàriament la creació d?un Front Popular esquerrà i nacionalista.? Fixeu-vos bé: en poques paraules ho ha dit tot, Front Popular esquerrà i nacionalista. I acaba dient : « Oblideu-vos de pactes contra natura i recordeu allò de la mata de jonc. La unitat fa la força, junts vencerem. // Ens juguem massa coses importants, ens juguem la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre país. Visca la terra!?. Mentre llegia açò recordava que En Pere Riutort (el del Missal del Poble de Déu) tenia (i té, em consta) molt clar això de la mata de jonc. No ho oblidem. Igual quan volem posar-hi remei ja hi hem arribat tard.

 

I en les cartes al director n?he trobat una signada per En Federico Gómez d?Antella. La carta El fracaso escolar se corrige en casa no té cap paraula que li sobre. Sols transcric uns fragments: ?Un (dels factors del fracàs escolar) és la permisivitat dels pares, de què és un exemple consentir tots els capricis dels fills, sense deixar-los descobrir l?alegria d?aconseguir les coses amb esforç. Un altre, és la manca d?autoritat de molts pares i professors, que repercuteix en la manca del sentit del límit (i jo d?això us podria donar molts exemples) amb què creixen els nostres joves.// I sense autoritat, i esclaus del caprici o del que abelleix a cada moment, és difícil que siguen capaços de posar l?esforç necessari que tot procés d?aprenentatge requereix. El fracàs escolar comença a superar-se a casa.? Enhorabona, sr. Gómez! No sé quina professió té, però li assegure que no ho ha pogut dir millor (i no ho diuen així ni molt menys) que qualsevol membre d?un equip psicopedagògic de qualsevol centre educatiu del País Valencià.

 

Bona vesprada.

 

 

 

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.