Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

6 de febrer de 2012
1 comentari

Fer guanys il.lícits, pel P. Josep-Miquel Bausset, OSB (Levante-EMV)

“Ai de qui fa guanys il·lícits». Aquestes paraules del profeta Habacuc (2:9) mostren d´una manera ben clara l´esperit bíblic que condemna el frau, la mentida i la corrupció! Des de sempre, però ara encara més, han proliferat els casos de despotisme, que han tacat la credibilitat democràtica del polítics: Gürtel, Pretòria, Boadilla del Monte, Palma Arena, Emarsa, Millet i molts més, desgraciadament! Són casos d´abús de poder (amb l´objectiu d´un enriquiment il·lícit) que com a ciutadans ens avergonyeixen. Casos de regals de luxe, diners negres en paradisos fiscals, gravacions fetes per la policia de converses frívoles i farcides de procacitat, reunions amb sexe de luxe (al més pur estil berlusconià) per afavorir les relacions personals i empresarials, dimissions, mentides…
La Bíblia sempre ha estat per als cristians una norma de vida. Un espill on poder contrastar les nostres actituds i els nostres actes. La Paraula de Déu ens urgeix a la justícia i a la rectitud de vida, i per això l´Escriptura lloa «el qui viu d´acord amb la veritat» (Ps 25:3) «el qui es comporta amb justícia, els qui no accepten els guanys abusius i no es deixen comprar amb regals corromputs» (Is 33:15) «el qui viu honradament i practica la justícia» (Ps 14:2) els qui porten «les coses de palau amb honradesa de cor» (Ps 100:2) i els «hòmens de conducta irreprensible» (Ps 118:1) Pel contrari, la Bíblia condemna els qui actuen amb «favors per subornar» (Ps 25:10) els qui «jutgen per suborn, decideixen per un tant i vaticinen per diner» (Mi 3:10-11) els qui «premediten males jugades» (Ps 51:4,5) i «els hòmens fraudulents» (Ps 100:7) Jesús mateix s´escandalitzava dels fariseus que anaven darrere dels diners: «Vosaltres davant la gent, vos feu passar per hòmens justos, però Déu coneix els vostres cors i detesta aquesta grandesa que els hòmens admiren» (Lc 16:15)
És veritat que no tots els polítics són iguals! La gran majoria d´alcaldes, regidors, consellers o diputats són gent honrada. Però la nostra societat pot caure en el desànim i en l´escepticisme, en conèixer casos com els que hem conegut. Polítics que s´enriqueixen amb mentides i negocis tèrbols que, per altra banda acaben per descobrir-se! I és que com diu la primera carta a Timoteu, «els qui volen enriquir-se cauen en paranys que enfonsen els hòmens en la ruïna i la perdició, perquè l´arrel de tots els mals és l´afany de diner» (1Tm 6:9). 
Davant el clima de corrupció existent, la classe política ha de saber actuar amb honradesa i ètica, deixant de banda a més, la utilització de l´insult per desqualificar els adversaris o del menyspreu i la burla («anem a rematar-los, són uns gilipolles») Per superar aquesta situació, els polítics han de retrobar la dignitat de la vida pública i afavorir la regeneració democràtica. Només així els ciutadans continuaran confiant en aquells que ens representen.”

PD: El subratllat és meu. I la il.lustració l’he afegida jo també.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. amb l’artícle.

    Trobo a mancar, però, un xic d’autocrítica per part d’un membre de l’Església catòlica apostòlica romana, pel que fa als privilegis heretats del franquisme respecte als demés mortals.

    Atentament, i moltes gràcies per aquest enriquidor artícle.

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.