Una de les característiques pròpies dels estats de benestar europeus són els sistemes públics de protecció social, que asseguren que cap dels seus ciutadans no tinga recursos bàsics per a una supervivència digna. Això implica un augment de la intensitat protectora, així com millorar i adequar la cobertura de rendes entre les poblacions més fràgils, que estan sofrint amb major intensitat l’actual crisi. Al mateix temps que hauriem de caminar a la creació d’un INGRÉS UNIVERSAL GARANTIT (IUG) com a dret subjectiu. Tot un repte per tal que les paraules no siguen solament declaracions d’intencions sinó compromisos adquirits.
PD: Malgrat el que us dic més amunt, sóc molt pessimista al voltant d’aquest fet. Ni el PSOE ha fet res, ni el PP (menys) farà per tal de tenir una societat més justa, més equitativa i en la qual tot el món puga viure dignament. Tant de bo m’equivocara en el meu pronòstic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!