El xicotet regal que li vull fer avui és aquest poema de Carme Cabús, intitulat
Màgica claror
Era l’olor de lleixiu
el sabó de rentar la roba
el sol groc que il·luminava els migdies
el plat cada dia a taula.
Hi havia els badabadocs
encesos de roig esplèndid
gates que sempre parien
i llarguíssimes processons de formigues.
Les tardes amb el temps de les cases
les molles de pa pels ocells
el pou fosc on es guardaven les síndries
el terrat, obert als quatre vents.
Cuques de llum a les bardisses
que convertien en un conte la nit,
el pot d’anar a buscar la llet
les llums enceses dels vespres.
I la llengua catalana
a la veu de la meva mare
amb què ella, constant, desgranava
el seu devessall d’amor.
Les gotes denses de les lletres
i la màgica claror de les paraules
que em guiaven per descobrir els misteris
i la immensa felicitat de la vida
plena de totes aquestes
petites coses essencials.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una abraçada a la família sencera.