Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Felicitats Beatriu!
Avui, 18 de gener, segons el calendari d?onomàstiques de l?Església Catòlica se celebra la festivitat de Santa Beatriu. Felicitasts a la meua neboda que es diu així.
La setmana passada tingué lloc un fet que ve a reincidir en el tall que hi ha entre la societat (política en aquest cas) i l’escola. Un president de Comunitat Autònoma a la Conferència de Presidents gravà amb el telèfon mòbil unes paraules del president del govern. I li faltà temps per tal d?esbombar-ho urbi et orbi. No sé si ho gravaria el mateix president (de la Rioja) però sí que fou ell qui ho esbombà. Quan els periodistes li preguntaren pel fet sols sabé contestar: ?que les den por ahí?. Tota una lliçó per als nostres alumnes d?ESO i de Batxillerat.
Fa uns dies l?Avui publicava una Carta al Director d?en Carles Toronjo i Mañé sobre la seua estada a la ciutat de València. Aqueixa és la realitat de la ciutat: no la de la visita del Papa ni la de l?Alonsomania, ni la de? Una vergonya! Ací la teniu perquè en prengueu nota i eviteu arribar a la nostra situació (m?adrece als amics del nord).
El valencià
He visitat, juntament amb la meva companya, la capital del País Valencià. L’estada ha estat curta però, tot i així, ens ha servit per adonar-nos de quina és la situació de la llengua catalana en aquesta contrada.
Pel que fa a la llengua escrita, vam constatar que l’àmplia majoria de rètols dels comerços eren en castellà. L’administració, per la seva banda, actua en la mateixa direcció. Exemples simptomàtics són que la llengua emprada al mapa de la ciutat que ens proporcionaren en una oficina de turisme i els senyals que trobàrem a la via pública advertint d’obres era la castellana. Respecte a l’ús oral, enlloc -hotel, taxistes, cambrers…- ens van respondre en català i, fins i tot, en alguna ocasió, ens van etzibar expressions com "En castellano, que no soy de Valencia".
Pel que fa als valencianoparlants, vam observar que canviaven al castellà si, o bé no coneixien la persona o sabien que no parlava en valencià. Una actitud acomplexada i plena d’autoodi que provoca que siguin víctimes i botxins alhora, i que acompanyada del menfotisme de l’administració genera un còctel que farà desaparèixer el valencià de València.
Dit això, crec que aquesta situació es podria reproduir a Barcelona si no s’adopten mesures.
Carles Toronjo i Mañé
Finalment, us vull fer partícips d?una pàgina web que el filòsof José Antonio Marina ha posat en marxa al voltant del món educatiu: www.movilizacioneducativa.net. Trobe que pot ser de gran ajuda per a pares, mares, professorat i alumnat.
Bon dia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He viscut uns anys a València i ara hi vaig de tant en tant. Tens raó en el que dius dels rètols i l’administració, però pel que fa a l’ús social, em sembla que has tingut mala sort. Jo sempre trobe gent que em contesta en valencià. Potser és perquè ja tinc una mena de ruta fixada, triada al llarg dels anys, on sé quines respostes em puc trobar…
De tota manera, no penses que tots els valencians tenim autoodi. Si fos així, ja faria generacions que hauríem perdut la llengua del tot. I (encara) no és així.
O no saps què segons el Sergi Carrasca valència és una ciutat comtal propietat d’un cabrer extremeny.