Els Papers de Santa Maria de Nassiu

és el títol de la columna que Antonio Gala escrigué el diumenge 23 de juliol al periòdic El Mundo. No en sóc lector, però arran de la campanya Llegir en valencià l’he comprat alguna vegada últimament. Bé, i m’ha cridat l’atenció que en un periòdic que té la seua ideologia i el suport directe que dispensa al PP, l’Antonio Gala escriga coses com aquestes: "Parlem, doncs, de la família tradicional: sembla estar de moda. És el primer dels cercles en què la fallida de l’autoritat ha aconseguit formar, o deformar, uns xavals que han de veure menys amb la cosa tradicional del que ells mateixos es vanten. El segon cercle és l’àmbit de l’ensenyament, ai. El tercer, el carrer o, en general, l’exterior del seu reduït món. (…) I tal desastre ve de darrere: l’Església ho sap. I de dalt: els EEUU saben que, per tal de vendre coses que no siguen armes, o si de cas armes també, convé globalitzar en qualsevol camp. I així ho han aconseguit. Tant de bo les famílies alternatives tinguen millor futur." Fins ací el text de Gala. La veritat ho he llegit dues vegades per si no ho havia entés bé. Però, sí, Antonio Gala diu desitja que les famílies alternatives tinguen millor futur. I espere que així siga.
He vist en aquest més de vint anys dedicat a l’ensenyament en un institut de batxillerat moltes i diverses coses. I no crec que una família com la formada dissabte passat pels dos militants del PP casats per l’alcalde Alberto Ruiz-Gallardón ho facen millor ni pitjor que moltes de les que han estat constituïdes per un home i una dona. I, si no, temps al temps.
Bona vesprada/tarda.