Els Papers de Santa Maria de Nassiu

La setmana passada i aquesta que acaba avui he estat molt enfeinat per dos motius: eleccions i avaluacions (hi ha rima). Les eleccions ja han passat i les avaluacions també. I he pogut llegir el setmanari EL TEMPS. I què ha passat?  Doncs que un article de Pilar Raola, escrit abans de les eleccions, diu les coses tan bé i tan encertadament (al meu entendre, que ningú no es moleste, per favor) que no puc de deixar-vos-el per a la reflexió. Voleu dir que no mou molta part de raó? Crec que moltíssima.
Bon dia.

La malaltia valenciana

No
començaré sense una severa autocrítica que, altrament, ja he fet de
forma reiterada. La lenta però imparable agonia del català al País
Valencià arrela en la indiferència, la ineptitud i la deixadesa de la
gent còmplice del Principat, incloent-hi els partits que, malgrat una
sonora influència a Madrid, mai no l?han usada per salvar el País
Valencià dels atacs que rebia contra la llengua. La informació que
només el 5% de les escoles concertades fan català als nens és el colofó
d?un llarg procés de desnaturalització que, en termes històrics, només
podrà interpretar-se com a colonització d?una nació damunt d?una altra.
Diguem-ho clar: el País Valencià només ens ha interessat per passejar
el Ferran Torrent per les teles (cosa que, altrament, es mereix), donar
copets a l?esquena a l?Eliseu Climent, baixar als Octubre (gairebé com
qui baixa al moro) i comentar els vestits impossibles de la Carme
Alborch. A tot estirar, alguna deferència meteorològica, tal vegada
perquè TV3 encara té un peu posat en els seus orígens. Però ja hi ha
qui parla, a la nostra, de ?Comunitat Valenciana??

Dit això i fet el mea culpa, algun dia ens haurem de preguntar per
la fonda malaltia que pateix la societat valenciana, una societat que
no sembla reaccionar per res, ni per la destrucció sistemàtica de tot
el litoral, ni per la corrupció estructural que empara l?especulació
ferotge, ni per l?aniquilació de la seva cultura ancestral. Sembla que
tot els vagi bé, fins i tot que no parlin català ni els representants
públics. On és la societat dinàmica, tan expressiva en el terreny de la
creació, tan sorollosa i imaginativa en l?oci i la festa, tan cridanera
al carrer? Més enllà dels compromesos habituals (i sort en tenim!), no
hi ha intel·lectuals, entitats, cercles que donin mostres d?una certa
preocupació? Perquè, desenganyem-nos, si el PP campa pel País Valencià
com si fos el seu pati privat, si atempten contra la llibertat
mediàtica, controlen fins a l?asfíxia els mitjans de comunicació, venen
el terreny als depredadors de la pedra, aniquilen l?idioma, de tot
plegat en fan una bandera electoral i guanyen, alguna cosa molt fotuda
ha de passar a l?interior de la societat. Goso dir-ho amb tota la
rotunditat: el País Valencià està malalt. Malalt d?apatia. Malalt de
tantmefotisme. Malalt, ai las!, de complicitat en la destrucció. Per
això el PP fa el que vol. Perquè té l?aval de la seva gent.

A la fi de l?article m?arriba la notícia que un dels assassins de
Guillem Agulló, Pedro Cuevas, que només ha passat quatre dels catorze
anys a la presó, es presenta a les eleccions pel partit d?extrema dreta
Alianza Nacional. Sembla que aquest partit no incompleix la llei de
partits que deixa en l?ostracisme qualsevol opció independentista
basca? Total, un dels seus candidats només va matar un pobre jove! Què
punyetes passa al País Valencià? Tot s?ho menjaran? Fins i tot insultar
la família d?una víctima? La vergonya que sento esdevé, en aquest final
d?article, pura ràbia.

www.pilarrahola.com

P.S. La imatge és del lliurament d’orles a l’ies "Ausiàs March" de Gandia.