Ahir, 20 de desembre, féu catorze anys que mon pare faltà. Com cada any el duc al meu bloc com a record que no s’esborrarà mai… us deixe un text al voltant de la mort:
“No t’acostis a la meva tomba sanglotant. No sóc allà. Ja no dormo allà. Ara sóc com mil vents bufant. I com la llum del sol sobre el gra daurat. Sóc la pluja gentil de la tardor esperada quan et despertes a la matinada. Per això, no t’acostis a la meva tomba sanglotant. No sóc allà. Jo no vaig morir mai.” -Pregaria indígena-
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!