Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

26 de març de 2008
2 comentaris

EXCURSIÓ A NOVELDA, ORITO I MONFORT

Dilluns de Pasqua va ser el dia de
l’excursió, costum que venim duent a cap ja fa alguns anys. Enguany li ha tocat
la visita a la població de Novelda i l’indret d’Orito. Isquérem cap a les 10h00
d’Atzeneta. Anàvem en dos cotxes: érem vuit persones.

 

Arribàrem cap a les 11h15 al Santuari
de Santa Maria Magdalena. La primera cosa que férem és menjar-nos una boníssima
coca de llanda feta per l’amiga Tere. I una vegada havíem agafat forces
visitàrem el Santuari. És un edifici religiós fet a partir d’un projecte de
l’enginyer noveler Joseph Sala Sala, imitant l’estil modernista català. Redorda
moltíssim el Temple Expiatori de la Sagrada
Familia. Començat a construir en 1918, fou acabat en 1946.
Com que al costat mateix es troba el Castell de la Mola, aquesta fou la parada
següent. Com que la meua situació (menisc…) no m’ho permeteia sols el vaig
veure dins, sense pujar a cap torre. I un cop feta aquesta primera parada amb
les fotografies corresponents, ja baixàrem al poble.

 

El poble pertany a la comarca del
Vinalopó Mitjà i té una població d’uns 27.000 hab. En aquest moment l’alcalde
és Mariano Beltrá Alted, del PSOE. Allí nasqué Jorge Juan. Poguérem admirar per
fora –era dilluns i festa- l’Ajuntament, arquitectura civil valenciana del XVII.
Hi ha una estatua de bornze dedicada a Jorge Juan. Fou una de les imatges que
il.lustrà un dels bitllets de 10.000 pta.

La Parroquia
Arxiprestal
de Sant Pere Apóstol, començada a construir en 1553, ha patit al llarg
dels anys importants canvis. No poguérem veure-la per dins. I el que va ser un
gran descobriment: la Casa Museu
Modernista, del carrer Major, avui en mans de la
CAM. Era en principi uns mansió unifamiliar
de l’alta burguesía, construïda entre 1900 i 1903. Avui és considerat un
excel.lent exemple d’arquitectura eclecticomodernista. Una bellesa als ulls.

 

Després i abans d’anar a dinar,
buscàrem el Casino, obra arquitectònica digna de ser admirada. Allí poguérem
admirar unes pintures que es van cremar per l’any 90 del segle passat i s’han
restaurant amb molt bona fe però poc bon resultat. De tota manera l’edifici
paga la pena.

 

Dinàrem en un restaurant camí
d’Orito, La Coca. Menjarém plats típics del terreny: boníssims tots ells. Alguns
demanaren gaspatxos, alters el que ells anomenen fassegures (és la nostra
pilota de putxero i brou), etc.

 

I després del corresponent cafenet
(sense copa ni puro), enfilàrem cap a Orito, ací el que volíem veure era el
convent de Caputxins i la Cova
on pregava i s’hi refugiava del sol i de la pluja sant Pasqual Baylon Yubera,
nascut a Torrehermosa, Saragossa. Vestí l’hàbit de caputxí a Elx, professà a
Orito i morí a Vila-real en 1592.
Fou
beatificat per Pau
V i canonitzat per Alexandre VIII durant el segle XVII.

 

I per acabar el dia passejàrem una
estoneta per Monfort(e) del Cid. El segle XIII era coneguda com a Nompot, després
passà a Monfort, i a partir de 1910 se li afegí del Cid, per ser el nom se la
serra que té als seus voltants.

 

I fins ací l’excursió de Dilluns de
Pasqua.

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. la meua iaia em contava de menut que si ressaves un parenostre a Sant Pasqual  tots els díes , els tres últims  de la teua vida “t’avisava ” pegant un colp al capçal del llit. Mai ha sigut sant de la meua devoció. Quan vaig visitar la meua iaia a l’hospital els darrers díes, vaig pensar ; ¿ con s’ho farà el sant  si no hi ha capçal de fusta?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.