Avui ha sigut un dia negre per a més de 200.000 valencianes i valencians. Què haurem fet els que hem nascut en aquesta part del món per tal de meréixer açò?
No cal que diga molt. Ja sabeu a què em referesc. El PSOE (no vull que porte més el nom de PV) ens ha tornat a vendre per un plat de llenties. Semblava que ho tenien clar. I tot ha quedat en un brindis al sol o pitjor. Senyores i senyors dels dos partits majoritaris al meu País facen el favor de no jugar més amb el poble: el poble es mereix millors polítics i millor qualitat de vida que la que vostés ens ofereixen. És trist que allò que ens hauria d’omplir d’orgull -SER VALENCIANES I VALENCIANS- s’estiga convertint en tot el contrari: per un costat, el PP (Palaus i Pisets) que ens produeix vergonya aliena (almenys a mi i a molts més) i per l’altra, el PSOE, partit en qui ja fa anys vaig deixar de creure i que avui ens ha clavat l’estocada amb l’acord per l’Estatut. En fi, ja vindran millors temps o no en vindran.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot i el handicap. Hi ha que ésser més possitiu, hui pot ésser també un dia esplendit, en el sentit que no sempre tenim que estar aspirant al 3 %, ens tenim que creure que és possible arribar a més d’un 5 %, tal i com ho va aconseguir per dos vegades UV, per què no creure que amb l’actual conjuntura es pot aconseguir, o com Zapatero va conseguir guanyar el 14 Març quand ni Pujol donava un duro per ell.
Hem de tenir fe en les nostres possibitats ara més que mai.
En de creure en nosaltres mateix i m’os ho hem de creure nosatros primer.
Si no creguem amb les possiblitats nostres, com farem que el PSPV crega amb nosaltres, encara que a Madrid els del PSOE no vullguen?
Mireu, que hem de trencar la barrera del 5% estic d’acord. Però quantes vegades venim dient-ho i sempre ens falten unes dècimes. Ells tenen la televisió i la premsa, nosaltres la xarxa (de moment), però no sé…
Ah, i del PSOE ni aigua…