Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

5 de març de 2007
General
3 comentaris

ESPANYA? NO, GRÀCIES

Aquesta era una expressió que es va
popularitzar en unes samarretes (en tinc una) fa uns anys. Corria, més o menys,
l?any 1992 i l?ies on fair classe i l?ies de la Seu d?Urgell vam fer un intercanvi:
alumnes de 2n de bup? si no recorde malament. L?intercanvi fou un èxit. Alguns
alumnes del meu centre feren algun viatge a la Seu per practicar l?esport de la
neu. I alguns de la Seu vingueren per Falles ací. Doncs bé, un alumne de l?intercanvi
es comprometé a fer-me-les arribar (4 samarretes en total) i encara les
conserve i alguna vegada me les pose.

M?ha vingut a la memoria perquè, tal
i com va la cosa per l?Espanya, arriba un moment en què haurem de dir ?PROU?.
Aquest joc (per dir-ho d?alguna manera suau) que es duu el PP amb el PSOE (ara
n?és víctima, ho sé?) ja comença a cansar-nos als veritables demòcrates. Volem
i desitgem viure en pau, tenir un estat propi, decidir per nosaltres mateixos
en què invertim els diners de tots, no viure en una contínua crispació, etc.
Per tant, com deia ahir a l?AVUI Joel Joan, cal eixir de l?armari ja d?una
vegada. Almenys perquè sàpien que nosaltres no estem ni volem estar en aqueixa Espanya
de la crispació, el malestar, la manca de cultura democràtica, etc. Volem
decidir per nosaltres mateixos?

Us deixe l?entrevista perquè en
prengueu nota.  

Joel Joan*

"Els independentistes han de sortir de l’armari"

sobirania · "Volem un Estat d’aquí a deu o quinze anys" polítics · "Els posem en evidència perquè cobren per fer el que nosaltres farem de franc" PSC · "Si un polític renuncia a tenir més poder, menteix o està sotmès a algú altre" Per Sandra Arenas

Diu que no farà el salt a la política activa perquè no li cal. "Decidir deixar Periodistas per venir a fer Plats bruts és fer política". Joel Joan atén l’AVUI al Col·legi de Periodistes.

Sobirania i Progrés va néixer abans de les eleccions de l’1-N. Han
estat uns quants mesos sense presència pública i ara reprenen
l’activitat. Per què ara i amb quin objectiu?


Volem un Estat. I el volem d’aquí a deu o quinze anys. No tenim cap més
manera d’avançar. Catalunya és a punt d’entrar en un col·lapse. D’aquí
a poc ja no seran quatre dies de caos a Renfe, sinó que la qüestió de
la immigració serà galopant i l’educació s’ha de revisar de dalt a
baix. No volem un país d’hotels on els rics vinguin a passar les
vacances, sinó un país ric d’idees i de talent.

Com s’aconsegueix un Estat català abans de deu anys?

Pas a pas. La independència és inassumible d’un dia per l’altre. És un
procés llarg, individual i psicològic. Es tracta d’anar sortint de
l’armari. És el que hem anat fent els independentistes al llarg de les
nostres vides.

I en queden gaires, d’independentistes, a l’armari?

Molts. I cada vegada més. I ho saben, i se’n fan creus. No s’ho volen
creure. Parlo fins i tot de gent del PP. Perquè els convergents ja ho
saben, que són independentistes, però el sou els bloqueja. El procés
serà llarg i no ha de causar cap frustració. Ara hem de poder convocar
referèndums per decidir si volem tenir autobusos blaus o vermells, si
volem ser catalans o espanyols. El referèndum és una eina de la
democràcia tan bàsica com ho és menjar per a l’organisme. És tan
demencial que no tinguem aquesta eina!

I ara engeguen una recollida de firmes per reclamar aquesta eina.

Sí. El 23 d’abril comencem a recollir firmes per fer un dret de petició
al Parlament perquè demani al Congrés aquestes competències. L’objectiu
és un milió de signatures, però no a la babalà com les que el PP va
recollir contra l’Estatut. Volem tenir identificada cada persona que
signa. Arribarem a 40 delegacions territorials amb un grup de
voluntaris d’entre 50 i 100 persones. El desplegament territorial és
molt important.

Com financen les campanyes?

Tenim obert un compte corrent on la gent pot fer aportacions
voluntàries. Som una colla de ciutadans cansats de veure que no hi ha
manera d’aportar solucions reals al país. És una aberració la manera
com l’Estat tracta Catalunya.

La classe política catalana donava per fet que reformar l’Estatut era la via per obtenir solucions reals.

Per això aquesta és una organització no política. No som afins a cap
partit. La via estatutària ha servit per fer-nos veure en tres anys el
que potser no hauríem vist en vint anys: l’encaix de Catalunya a
l’Estat és impossible. El joc polític és una pura farsa si no decidim
amb coherència que tots plegats som en conjunt alguna cosa, siguem de
dretes o d’esquerres. Els ciutadans els estan dient que cada dia som
més i que estem disposats a fer el que ells no han estat capaços de
fer.

I ara els faran la feina i de franc?

Som en un registre de compromís que ni s’ensumen els polítics. Cobren per fer el que nosaltres farem sense cobrar. Ara anem de
bolos pel territori sense veure’n ni un duro. Els posem en evidència.
Les seves iniciatives són les mateixes que fa la Plataforma pel Dret de Decidir. Per què no actuen junts?

Ho fem. Ells cobreixen el món associatiu i nosaltres som persones
individuals. Som la plataforma independentista dels Països Catalans amb
més adherits. En tenim més de 10.000. Ara hem d’agafar la iniciativa i
explicar a la gent que amb la independència molts dels problemes que
els afecten cada dia desapareixerien.

Entre els promotors hi ha diputats d’ERC i algun candidat a alcalde. La vinculació sembla inevitable.

Som una plataforma sobiranista. Hi ha un partit que es declara
sobiranista. Què passa? Que posem en evidència el que volen ser de
grans PSC i CiU i no s’atreveixen a ser-ho? És el seu problema.

El PSC actual vol ser sobiranista?

Qualsevol polític voldria tenir més poder del que té ara, i si renuncia a tenir-ne més menteix o està sotmès a algú altre.

Tenen previst organitzar alguna manifestació?

S’ha acabat. El nostre marc no és Espanya. Sempre ha estat Europa. La propera manifestació serà a Brussel·les.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Mai no m’he considerat espanyol perquè no m’hi sento identificat. Però amb el "clima" que es viu a l’actual estat espanyol, encara vull cridar més fort:

    ESPANYA? NO, GRÀCIES!!
    P.D.: I pobres de nosaltres si torna a guanyar el PP!

  2. Pense que si el poble català hagués volgut donar el pas cap a l’independentisme, ara mateix ja ho tindrien. No estic d’acord amb el Joel que això és el que reclama el poble català, perquè les urnes no ho han dit mai, ni de bon tros. Una sucursal d’un partit espanyolista, com és el PSC, i un partit possibilista com CiU que amb un encaix amb l’estat espanyol, ni que siga amb calçador ja li va bé, s’han emportat majoritàriament, des de fa molt de temps, la voluntat del poble de Catalunya. El fet identitari no ha esperonat de manera contundent als catalans per reclamar el sobiranisme del que parla a l’entrevista. I del poble valencià, no cal ni comentar-ho. Tots els estudis sociològics que s’hi han fet diuen el mateix: cada dia més espanyols. Potser siga bo una iniciativa on es faça pedagogia del fet sobiranista. Però l’exercici de realisme que cal fer abans és molt important (i no enlluernar-se pel reclam de les essències pàtries dels germans catalans). D’altra manera, els sobiranistes, (entre els quals podeu comptar-me) només serem un tall de folklòriques que ressuscitem de tant en tant, en les festes identitàries per donar color al drap i poc més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.