Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

16 d'abril de 2009
2 comentaris

ESPAIS DE LLUM

Avui és la festivitat de Santa Júlia i Bernardeta Soubirous

Ahir, com ja teníem previst, vam fer la visita a l’exposició ESPAIS DE LLUM, de la Llum de les Imagtes, exposició que té tres seus: a Borriana, Vila-real i Castelló. Romadrà oberta fins el 31 d’agost.
 

En principi havíem de ser cinc amics. Però dos se’n despenjaren a l’última hora: Neus, de Llutxent (per feina) i Sergi, d’Ontinyent (per indisposició). Eixírem d’Otos cap a les 8h15 Dani i jo mateix i férem via cap a Borriana. A Borriana havíem de trobar-nos amb Adrià, de Banyeres de Mariola, que venia des de València i preferí fer el trajecte amb tren perquè d’aqueixa manera guanyaríem temps (en no haver d’entrar a València). Un cop arribats a Borriana, haguérem de buscar l’estació de RENFE (es troba un poquet apartada de la població… en el que s’anomena les Alqueries…). A les 10h17 ja anàvem cap a l’església del Salvador de Borriana, seu d’un dels tres ESPAIS DE LLUM. Teníem visita concertada amb una guia (en valencià) i, encara que s’hi afegiren altres visitants (tots entenien la nostra llengua), pogueren fer les tres visites en la parla del poble. 
 
El que primer destacaria de la primera seu, l’església del Salvador de Borriana, és la seua restauració. Havia estat dinamitada en la guerra (in)civil nostra i tenia, pel que ens van explicar i poguérem veure en un dels àudio-visuals, molta falta d’una bona restauració. A part d’explicaer-nos i poder admirar l’església -declarada Monument Historicoartístic de caràcter nacional el 1969- l’exposició gira al voltant dels Antecessors del Gòtic, l’Anunciació, el Naixement i la Mare de Déu, la Passió de Crist, Documents i tèxtils, la Mort, Orfebreria Gòtica i els Sants. Sols per poder admirar la restauració de l’esglesia ja val la pena anar-hi.  
Cap a les 12h30 teníem prevista la segona visita. Aquesta vegada ens trobaríem amb l’Església Arxiprestal de sant Jaume de Vila-real. També s’ha fet un treball ingent de restauració i neteja de l’espais de culte. També declarada BIC amb la categoria de Monument, té més de 3000 metres quadrats. I l’exposició en aquest ESPAI de LLUM gira al voltant del Renaixement, l’incipient Barroc, Documents in Tèxtils, el Barroc: arquitectura. El que més em va cridar l’atenció fou l’altura de les tres naus de l’Església (molt semblant a la catedral de Saragossa).
 
Després ja ens desplaçàrem a Castelló, on dinaríem i molt bé. Després de la xerradeta i fer un xicotet passeig pels voltant de la Cocatedral de Santa Maria, cap a les 16h30 accedírem al temple per realitzar la tercera visita guiada. Encara que l’església de Santa Maria fóra declarada Monument Nacional el 1931, el 24 de juliol de 1936 fou cremada i sols es pogueren salvar les tres portades gòtiques. Fou reconstruïda (construïda… millor dit) entre 1940 i 1966, encara que no serà inaugurada oficialment i acabada totalment fins el 1999. En aquesta seu d’ESPAIS DE LLUM hem pogut admirar la Il.lustració del XVIII i la corresponent escultura, l’Orfebreria del segles XVIII al XX, L’Academicisme del sele XIX, Documents , Tèxtils, Ceràmica, Pintura en la MOdernitat i les Avantguardes, l’Escultura del XX. 
 
Entre les obres que hi ha exposades en aquesta edició de la Llum de les Imatges podem destacar:
 
Retaule de la Trinitat, de Gonçal Peris Sarrià (segle XV i del Convent d’agustines de Rubielos de Mora),
Crist Salvador, de l’Ermita dels Sants Joans d’Albocàsser,
Mare de Déu de la Llet, del Convent de carmelites del Desert de les Palmes de Benicàssim,
Lignum CRucis del segle XV, de l’Església de l’Assumpció de Lucena del Cid,
Retaule del Salvador, de Paolo de San Leocadio, de l’església arxiprestal de Sant Jaume,
Hisop de l’Església de l’Assumpció, d’Albocàsser,
Sant Josep i Sant Pere, de José Camarón (segle XVIII) de l’Església de Santo Tomàs de Vilanova, de Benicàssim,
L’espoli, de Joan Baptista Porcar (segle XX), del Convent de Carmelites descalços, de Benicàssim i
el Sant Sopar, de José Gonzalvo Vives (segle XX), de l’Església de Déu de l’Assumpció, de Benasal.

Una vegada finalitzada la tercera visita, emprenguérem el viatge de tornada a casa, cansats i feliços d’haver pogut admirar i dedicar un dia a l’exposició ESPAIS DE LLUM, de la Fundació La Llum de les Imatges. Encara teniu més de quatre mesos per poder deixar-vos veure per aquests tres pobles del nostre País i admirar, com nosaltres ho hem fet, totes i cada una de les mostres artístiques exposades. 

PD: La fotografia és de l’estada a Castelló ahir. 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. (M’alegre que us haja agradat l’església de El Salvador. M’hi vaig casar)

    Escriviu: “Lignum CRucis del segle XV, de l’Església de l’Assumpció de Lucena del Cid“.  És possible que encara tinga aquest nom oficialment, és a dir, nom castellanitzat, i amb l’afegitó de “Cid” que ells creuen que fa referència al mite castellanista de El Cid i en realitat fa referència al Sidi o senyor musulmà. Per cert, tot açò amb alcalde del PSOE durant una pila d’anys.

    El nom és “Llucena”. Fàcil i elegant: Llucena.
    (lluny del pretenciós i racista nom de “Lucena del Cid”)

    Ah! una altra del PSOE de Llucena: primer defensen la Logse, i després, en adonar-se que això significava traslladar l’alumnat al poble del costat, es van rebelar. I és que no es llegeixen ni les lleis que fan els seus.

Respon a Jordi G. Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.