5. La nostra societat està en vies d’envelliment progressiu. És una nota que fa que la immigració siga, en aquests casos, necessària i en altres, útil.
En aquesta societat està l’església catòlica, la diocesana, la parroquial. També estan altres religions. En aquesta societat descrita l’església catòlica ha de tenir una pastoral missionera. La pastoral ha de ser diversa ja que és diversa i diferent la societat en què ha de fer-se present i complir la seua missió. L’església que s’identicava amb la societat ha desaparegut. S’està passant d’una societat en què tots eren batejats a una societat en què pocs seran batejats i l’església perd influència social. La qual cosa no és negativa amb tal que l’església passe d’una pastoral de manteniment a una pastoral de missió. La part de la societat ha d’eixir del temple. Cada cristià, allò on estiga o visca, ha de donar respostes personals, si és preguntat, ha de consolar, ha de curar de la tristesa, de la pobresa, del dolor. Ha de ser una prova fiable de Déu. Ha d’alçar la veu en defensa de l’home despullat o maltractat. Aquesta forma de pastoral canviaria tota la pastoral parroquial i tota la vida de l’església en el seu interior. I si no canvia, serà la llum que es posa davall la taula, i així no enllumena ningú, i es torna inútil. Ja ho deia sant Mateu. Bon dia.
PD: Dels papers que trobem en diversos calaixos del Monestir de Santa Maria de Nassiu.