Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

4 d'abril de 2010
0 comentaris

“És Pasqua!”, de Josep Miquel Bausset (elperiodicomediterraneo.com)

La paraula Pasqua significa pas. Així com la Pasqua jueva commemorava l’eixida dels israelites d’Egipte i el seu pas pel mar Roig cap a la Terra Promesa, la Pasqua cristiana, commemora el pas de Jesús de la mort a la vida. La Pasqua, festa que dóna sentit a la nostra fe, és per als seguidors de Jesús la victòria del Crist Ressuscitat sobre el pecat i la mort. Per això, la Pasqua és per als cristians l’eix i el centre de la nostra fe. I és que la Pasqua il.lumina totes les nostres foscors i ompli de claror les nostres tenebres. La Pasqua cura les ferides del cor i fa créixer l’esperança d’aquells que es troben abatuts i cansats per la duresa de la vida.

El Pregó de la Vigília Pasqual, un text molt bonic que, enmig de la nit anuncia la Pasqua, ens convida a alegrar-nos, perquè “Crist, trencant els lligams de la mort… allunya el pecat, renta les culpes, fa innocents els caiguts, torna l’alegria als entristits, dissipa els odis, restableix la concòrdia”. I és que la nit de Pasqua, i tot el temps pasqual, tota l’Església celebra la glòria de la resurrecció del Senyor, que renova i restaura la nostra condició de fills de Déu.

Com diu una homilia atribuïda a Sant Hipòlit de Roma, per la Pasqua “la nit densa i fosca s’ha aclarit, i l’odiosa mort ha esta relegada a la foscor, i tot desborda de llum indeficient”. I és que la Pasqua és l’origen de la salvació de tots els hòmens i de totes les dones.

Els cristians valencians celebrem la Pasqua litúrgicament en la solemne Vigília Pasqual, i també festivament amb les colles d’amics per berenar la mona, per fer volar la milotxa i per a pelar la rosca fora de casa, com fan a Morella. El poeta valencià Carles Salvador descriu deliciosament la festa de Pasqua a Benassal, amb els berenars a l’era, o al camp, “vora una font, bé a la famosa d’En Segures o bé al Rivet o a la Pinella”, i per menjar-se la rosca “de pasta de mida” “que és el pa socarrat o panou- o de bescuit”. També els refranys valencians i les dites populars ens parlen del caràcter alegre i festiu de la Pasqua, en referir-se a la manera de vestir (“mudat com una Pasqua”) o a l’alegria (“content com unes pasqües” i “fer cara de pasqües”). També a Pasqua, anomenada florida pel fet d’escaure’s en primavera, els valencians celebrem les tradicionals romeries, com les de la Serratella, Traiguera, la Salzadella, o la dels Infants de l’Alcora, ja que és un temps que ens anima a retrobar-nos festivament per celebrar la nostra fe.

És temps de Pasqua, festa principal per als cristians. Festa que ens encoratja a creure amb esperança, perquè ens dóna la certesa que el sepulcre, la mort o el sofriment, no tenen l’última paraula. La resurrecció de Jesús ens fa creure en la victòria de la vida per damunt de la mort!

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.