Si alguna cosa va ser important i està en la naturalesa del conflicte d’Almansa va estar la IMPOSICIÓ DEL SISTEMA LEGAL CASTELLÀ, a més de l’aspecte econòmic. Com tot el món ha de saber, els borbons van representar l’aplicació del model francés UNITARISTA, del poder absolut, no condicionat per un sistema constitucional de Corts representatives, i el rei austríac, que fou rei perquè jurà els furs, va convocar a Corts per a la renovació constitucional a Barcelona i es va comprometre a preservar el model de la monarquia dels Àustries d’autonomia constitucional a cada territori: Aragó, Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorques.
Per tant podem afirmar, com molt bé explica Joan F. Mira, que ens trobem davant d’un GENOCIDI POLÍTIC. En absolut l’entrada dels borbons i la unificació del territori va ser un element de progrés. S’ha demostrat que el país va progressar però més LENTAMENT i amb més dificultats de les que haguera tingut si s’haguera conservat el model anterior.
L’afirmació anterior de genocidi polític sé que és forta. Però és la realitat. I, com va dir Joan F. Mira, "quan un país el destrueixes completament, en tal que el país amb una estructura política, el terme genocidi es pot aplicar perfectament." I acabà dient: "Però la repressió de tots els que s’havien declarat austracistes va durar molt de temps, va ser molt violenta, amb EXECUCIONS, OCUPACIÓ FÍSICA, MILITAR, AMB VEXACIONS, ABUSOS CONTRA LA POBLACIÓ, EXACCIONS ECONÒMIQUES EN CONCEPTES DE NOUS IMPOSTOS, MULTES, COMPENSACIOS, EMPRESONAMENTS MASSIUS …". I no caldrà recordar les ciutats cremades i arrasades com Xàtiva, entre altres.
Sé que ens ha de costar molt refer la memòria del que ens feren aquell any i els següents. Però, si volem, podem. Endavant!
P.S.: La il.lustració d’avui és del general Joan Baptista Basset.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es cert tot el que dius però m’agradaria afegir una cosa:
El fet és que Felip V era nét ni més ni menys que del famós Rei Sol, el gran centralitzador de la política francesa i el màxim exponent de l’absolutisme de l’època (l’Estat sóc jo). I evidentment a una Corona d’Aragó amb una tradició descentralitzadora i anti-absolutista (el conegut pactisme) no li convenia aquell model polític més propi de Castella. Per tant, quan les coses van anar maldades a tot Europa, la corona no dubtà, mitjançant el pacte de Gènova, en apuntar-se al carro del Àustries, el carro de la continuïtat.
Teoria Arnau (de fiabilitat dubtosa o nula 🙂)
Quan la Corona decideix entrar en el conflicte és per que és conscient que si no aprofita l’oportunitat correrà la mateixa sort que la porció catalana del nord ja que Felip V és sinònim d’absolutisme. Decideixen jugar’s-ho a tot o res, ells ja són conscient que l’única manera d’evitar l’absolutisme és vencent-lo per que si s’ignora al final sota alguna excusa s’acabarà imposant. La guerra de successió va ser un pretext per posar en pràctica el decret de nova planta i l’eliminació dels furs.
Això és el que interpreto jo.
Bona nit!
http://compromis2007.bloc.cat
http://www.esquerraipais.org