Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Situat a les faldes meridionals d’un turó que la domina per nord i oest, sobre una alçada que s’eleva al mig d’un amena i frondosa vall, poblat d’oliveres i garrofers; la baten generalment tots els vents; el seu clima és temperat i les malalties més comuns refredats i inflamacions “. Així descrivia el municipi de Montesa en 1848 el “Diccionari geogràfic-estadístic-històric d’Espanya i les seves possessions d’ultramar “, tom XI, pg. 554, de Pascual Madoz. Certament ens trobem davant d’un dels pobles amb més encant de l’arxidiòcesi, dominat pel castell habitat fins al terratrèmol de 1748 pels Cavallers de Montesa, el mantell medieval s’estén per l’església i les cases del centre històric, separats de l’ermita de la Santa Creu i Calvari pel barranc de la Font Santa.

És després de visitar la seua germana situada al vessant, quan el pelegrí puja per un sender fins a aquest lloc on sobre les terres de secà han crescut els regadius solcats pels camins de ferro i asfalt. En la solitud del turó, anota www.museumontesa.com, s’alça la senzilla edificació de dos cossos, amb espadanya sense campana sobre la unió de les teulades. Construïda durant el segle XVI, l’interior és senzill, de planta rectangular, volta de canó rebaixada i entrada lateral, presidint el lloc la creu i l’altar. Mentre l’ombra de la memòria s’estén al record dels ermitans que van viure en el lloc fins a finals del segle XX, il·luminant el diumenge pròxim al tres de maig amb la missa i benedicció de termes.
Lectura: Isaïes 2, 1-3