Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

14 de gener de 2014
0 comentaris

Ermita d’Alfara de la Baronia

La nostra ruta s’endinsa pel Camí del Cid . Aquesta, amb els seus diferents anells i ramals i inspirant-se en el ” Cantar del mio Cid ” narra la conquesta” literària ” i ” històrica ” de les terres valencianes.
 
La porta d’entrada es troba a la Rectoria IV , Montcada – Sagunt , arxiprestat 17 , Sant Esperit i en concret el poble d’Algar de Palància . Si bé la primera ermita
es troba a Alfara de la Baronia , poble situat a 43 quilòmetres de València la població ronda els 517 habitants . La seva parròquia , erigida en 1547 es troba sota l’advocació de S. Agustí.
 
El santuari s’aixeca a la part alta d’un turó , entre les serres de Calderona i Espadà , al costat del poble i envoltada per aquells xiprers plantats pels nens de l’escola . Així ho explicava , amb satisfacció , el 1963 l’alcalde al periodista de Las Provincias Lluis Lluch . Arbres dispersos i juganers com nens en una vesprada de tardor voleiant pels voltants .
 
Construïda durant 1690-1699 és de planta rectangular , amb una sola nau i capelles laterals entre els contraforts , tota ella coberta per la volta de canó amb decoració senzilla d’estil dòric . Sobresurt la façana de tipologia ” mixtilínia “, sent un dels primers exemples a la nostra diòcesi .
 
Assegut en un dels seus bancs , la mirada s’eleva cap a la Mare de Déu dels
Afligits , la qual en 1644 va alliberar el pastor Joan Martínez d’un ramat de llops . Imatge barroca profusament decorada , de mirada directa , reptant les feres , sosté a les seves mans un ram de flors blanques i el Nens Jesús , beneint al pelegrí .
 
Lectura : Salm 23 El Senyor és el meu Pastor  

 El Senyor és el meu pastor: 

 no em manca res. 
 Em fa descansar en prats deliciosos, 
 em mena al repòs vora l’aigua, 
 i allí em retorna. 
 Em guia per camins segurs, 
 per amor del seu nom; 
 ni que passi per la vall tenebrosa, 
 no tinc por de cap mal. 
 Tu, Senyor, ets vora meu: 
 la teva vara i el teu bastó 
 em donen confiança. 
 Davant meu pares taula tu mateix 
 enfront dels enemics; 
 m’has ungit el cap amb perfums, 
 omples a vessar la meva copa. 
 Ben cert, tota la vida m’acompanyen 
 la teva bondat i el teu amor. 
 I viuré anys i més anys 
 a la casa del Senyor. 
Oració : Pare. Són tantes les persones que porto en el meu cor . I entre elles , record a les que es veuen acorralades pels llops del càncer , l’atur , els roblemes familiars , la desolació i falta de fe . Avui com el pastor Joan, et demano a tu i la mare , l’auxili alliberador.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.