Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
14 de gener de 2014
0 comentaris
Ermita d’Alfara de la Baronia
La nostra ruta s’endinsa pel Camí del Cid . Aquesta, amb els seus diferents anells i ramals i inspirant-se en el ” Cantar del mio Cid ” narra la conquesta” literària ” i ” històrica ” de les terres valencianes.
La porta d’entrada es troba a la Rectoria IV , Montcada – Sagunt , arxiprestat 17 , Sant Esperit i en concret el poble d’Algar de Palància . Si bé la primera ermita
es troba a Alfara de la Baronia , poble situat a 43 quilòmetres de València la població ronda els 517 habitants . La seva parròquia , erigida en 1547 es troba sota l’advocació de S. Agustí.
El santuari s’aixeca a la part alta d’un turó , entre les serres de Calderona i Espadà , al costat del poble i envoltada per aquells xiprers plantats pels nens de l’escola . Així ho explicava , amb satisfacció , el 1963 l’alcalde al periodista de Las Provincias Lluis Lluch . Arbres dispersos i juganers com nens en una vesprada de tardor voleiant pels voltants .
Construïda durant 1690-1699 és de planta rectangular , amb una sola nau i capelles laterals entre els contraforts , tota ella coberta per la volta de canó amb decoració senzilla d’estil dòric . Sobresurt la façana de tipologia ” mixtilínia “, sent un dels primers exemples a la nostra diòcesi .
Assegut en un dels seus bancs , la mirada s’eleva cap a la Mare de Déu dels
Afligits , la qual en 1644 va alliberar el pastor Joan Martínez d’un ramat de llops . Imatge barroca profusament decorada , de mirada directa , reptant les feres , sosté a les seves mans un ram de flors blanques i el Nens Jesús , beneint al pelegrí .
Lectura : Salm 23 El Senyor és el meu Pastor
El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
Davant meu pares taula tu mateix
enfront dels enemics;
m’has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.
Ben cert, tota la vida m’acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.
Oració : Pare. Són tantes les persones que porto en el meu cor . I entre elles , record a les que es veuen acorralades pels llops del càncer , l’atur , els roblemes familiars , la desolació i falta de fe . Avui com el pastor Joan, et demano a tu i la mare , l’auxili alliberador.
Comparteix això:
Relacionats
Crònica d’un sopar (esperat) des de feia alguns dies…
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!