EpC i el Cardenal García-Gasco
Les valencianes i els valencians ja sabeu quina és la realitat del nostre País (i concretament en allò que s’ha anomenat EpC ho sabeu més encara). Tenim un govern que no respecta la llei, dicta disposicions contràries al que estableix la legislació vigent i fa i ens fa fer (el que és més greu encara) el ridícul davant de la resta de l’Estat. I si no, aneu a aquest enllaç i veureu les darreres notícies i entrevistes al voltant d’EpC.mireu aquests titular de la premsa d’ahir. I llegiu ací l’entrevista que li feren a Cristina Manrique, professora d’anglés a l’ies d’Altea apercebuda de sanció. Crec que, si el TSJV no falla prompte, l’afer pot arribar a situacions “impensables” en un estat de dret, cosa que tant els agrada dir als militants i polítics del PP…
Però, com que els valencians som com som i no en tenim mai prou, fa uns dies la gran rita, alcaldessa de València, nomenà fill adoptiu de la ciutat el cardenal-arquebisbe Agustín García-Gasco. Amb quins mèrits? O com ho ha justificat? Molt senzill: “la
fecunda labor desarrollada a lo largo de 15 años al frente de la
Archidiócesis de Valencia por este sacerdote toledano”. “Su
nombramiento sella una extraordinaria relación con Valencia, que lo
siente como uno de los suyos, en una demostración de afecto hacia quien
tantas veces lo ha demostrado por Valencia y sus tradiciones”.
fecunda labor desarrollada a lo largo de 15 años al frente de la
Archidiócesis de Valencia por este sacerdote toledano”. “Su
nombramiento sella una extraordinaria relación con Valencia, que lo
siente como uno de los suyos, en una demostración de afecto hacia quien
tantas veces lo ha demostrado por Valencia y sus tradiciones”.
Crec que no cap més cinisme en tantes poques lletres. I perquè en tingueu una visió d’un gran valencià i millor persona, Francesc de P. Burguera, de Sueca, ací teniu l’article d’avui a EL PAÍS: Garcia-Gasco hijo adoptivo.