Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

28 d'agost de 2006
Sense categoria
7 comentaris

Entrevista amb l?Abat del Monestir de Montserrat

Ahir, com ja vaig anunciar al bloc, hi anava al quadern Domingo del diari EL PAIS una entrevista amb l?abat de Montserrat, Josep M. Soler, feta per la periodista María Antonia Iglesias. Les paraules de l?Abat de Montserrat són claríssimes. Per tant em limitaré a fer-ne una transcripció-traducció.

 

?La Conferència Episcopal hauria d?esforçar-se per tal de crear un clima de confianza en l?altre costat. (?) Crec que un clar exemple de la necessitat de mantenir un altre talant de major delicadesa i tolerància ens el donà el nou Papa durant la seua visita a València. Per a mi, allò més eloqüent va ser la seua advertència que ell venia a proposar coses positives, no a imposar res i, molt menys, a condemnar res.?

?Pense que és fácil percebre que un sector de la jerarquia catòlica té nostàlgia del nacionalcatolicisme, sobretot en certs cercles de la Conferència Episcopal i, sens dubte, en molts dels seus documents i en moltes homilies.?

?Des del meu punt de vista, ha fracassat el llenguatge, el plantejament massa intransigent de certs temes que angustien el món modern, i, sens dubte, no acceptar que, a la fi, l?home decideix lliurement sobre la seua vida, diga el que diga l?Església. Avui, l?Església no està present en la societat i, el que és pitjor, quan està present, ho està de mode inadequat, quan no ridícul.?

?Jo crec que és faltar a la veritat dir que l?Església està perseguida a Espanya. Es pot dir que és criticada, o ignorada, però té total llibertat per dir el que pensa, per eixir al carrer guantes vegades vulga (que ja ho fa).?

?Pense que sols una Església realment pobra es pot considerar una Església realment lliure.?

?Crec que és lamentable que els bisbes no tinguen el coratge de posar fre a l?estratègia d?enverinament de la societat que duuen a cap els més destacats col.laboradors de l?emissora (COPE). Aixa ho dic i ho seguesc dient, i em sembla molt trist que no hi haja una majoria de bisbes que tinguen el valor de posar fi a una situació que contradiu i repugna obertament els valors de l?Evangeli i també de la convivencia democràtica.?

?Però sí és cert que aqueixa actitud i aqueix missatge que Espanya es trenca han fet molt de mal a la convivència a l?interior de l?Estat espanyol.?

?Lamentablement, la majoria de bisbes creuen que els nacionalismes posen en perill la unitat d?Espanya, i això no és així. Una cosa és la unitat de la fe, i una altra de molt diferent, el te

ma de l?organització política d?una societat, d?un Estat que pot prendre mil formes.?

Sols és una xicoteta part de l?entrevista. Però, al meu entendre, la més sucosa. Quant donaríem les valencianes i els valencians per tenir un monestir al nostre territori com el de Montserrat i, també, gent d?Església que parle tan clar i net com l?Abat de Motserrat. Mireu, ara que estem en portes de tenir un nou arquebisbe a València, per què no pot ser el futur arquebisbe Josep M. Soler? Sé que açò, ni amb la força de l?Esperit Sant, passarà. Però deixeu-me somiar.

Bon dia.

P.S.: Ara, mirant per la xarxa, he trobat que avui a El Periódico de Catalunya l’escriptor Josep Pernau publica un article d’opinió al voltant de la catalanitat dels bisbes que desenvolupen la seua tasca a Catalunya. Consulteu-lo si voleu.

 

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Jo que passe dels quaranta, mai no n’he vist cap, de valencià. O almenys de "normal", ni que siga de fora. He conegut: Olaechea, Gª Lahiguera, (Roca Cabanelles, malgrat ser mallorquí era menyspreable i de facto madrileny) i Gª Gasco (l’amic d’en Saplana).  

    I encara n’espere amb esperança.

    Rep una cordial salutació.

  2. i, per tant, igual que tu. N’he conegut de molt vàlids (i valencians) -no penseu en Ureña o Cañizares, etc-, però no sé què passa que els bons no són per a nosaltres. En fi, l’Esperit Sant sabrà per què ho fa així. Un salut des de Benicolet.

  3. Jo també passo dels quarenta..i dels cinquanta i us he de recordar un valencià de Borriana a qui s’ha d’honorar: Vicente Enrique Tarancón. Ell va escombrar el nacional-catolicismo present des de la dictadura. Precisament la meva dona va rebre la confirmació pel aleshores bisbe de Solsona.

     Malauradament les sectes com Legionarios de no sé, Opus Deis…, s’han imposat i espero que l’actual Papa actuï com Pau VI per desmontar-les.

    Per cert, quan hi vaig arribar, a Barcelona, estava com a arquebisbe Narcís Jubany, un altre heroi. I per últim, Montserrat havia estat sempre una illa de llibertat i allà em vaig casar el llunyà 1977, sent prior Cassià Maria Just. Ha plogut molt!!

  4. Cada dia n’estic més content (de la xarxa). Perquè m’apropa a gent que pensa molt senblant a mi i, a més, entre tot "lo" món (com ho diem al País Valencià) recordem persones de qui mai hem de perdre la memòria: Cardenal Vicent Enrique y Tarancón o Narcís Jubany. I, com no, Cassià Maria Just. Al cel sien!

  5. Ei, Àngel, jo no passe dels trenta-cinc (ha, ha), i els bisbes que he conegut… per a què parlar… A Ureña, només l’he vist parlar en valencià una vegada, en la benedicció de les campanes d’Albaida. Parlava un barceloní per-fec-te, xava xava de collons… en aquells dies es postul·lava com arquebisbe de Barcelona… Però acabà a Saragossa… per on parles passes. Pren "agua para todos!"…

    Per cert, ja t’he dit que han condemnat a galeres al rector del meu poble? Crec que és l’única cosa de trellat que ha fet Agustinet, a banda de posar el seu càrrec a disposició de Faraó. En ambdues coses ha tardat massa l’home…

    … Per cert, t’he passat alguna foto d’un servidor, d’arquebisbe i de pontifical, predicant des de la vera trona de la Catedral de València?

Respon a An Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.