Ja fa dies que solem escoltar el qualificatiu “radical” aplicat a violents i terroristes. I, com podem llegir al text de J. Luis Lòpez de Guereñu, aquests són delinqüents, criminals o assassins. El significat de radical és aplicable a aquell/a que va a l’arrel dels problemes, per tal d’analitzar-los i, si cal i es pot, intentar-ne una solució. I una altre qualificatiu també totalment utilitzat erròniament és que els nacionalistes del PV, Euskadi, etc. som nacionalistes i els que se senten “españoles” -ja sabeu què vull dir- són constitucionalistes. O tots moros o tots cristians. Perquè, si nosaltres som nacionalistes, és perquè ells no ens deixen ser “valencians, bascos, etc. amb estat propi”.
I una altra coseta és els ordinadors per a 5é de Primària. Si pensen que amb ordinadors se soluciona el fracàs escolar (i social) és que no han entés res. El fracàsc escolar no ha de baixar mentre no s’entenga això tan evident que la societat va per un carrer i l’escola per un altre. Per què? Perquè el que es diu i es transmet a l’escola només eixir al carrer queda “destruït” o menysvalorat. I si també pensen que una classe amb 30 o 35 alumnes (cada u d’un pare i uns mare diversos) (i ara amb ordinadors) poden ser atesos com els cal, van molt errat. Ací teniu una carta d’una professora de Filosofia de les Palmes de Gran Canària. Llegiu-la i ho entendreu millor.
PD: Us deixe un enllaç que us servirà d’alguna ajuda sobre els ordinadors.
Amb tot això del canvi de govern al País Basc s’han fartat de dir que “por primera vez los vascos no tendran un gobierno nacionalista”. Ah no? Que acàs PSOE i PP no creuen en una nació? Són nacionalistes, nacionalistes espanyols. El que passa que han usat aquest terme per desacreditar moviments i idees contràries a les seues, i no poden ara acceptar-lo com a propi.
Per això dels ordinadors, pense que no cal cap comentari. Tots i totes sabem de quin pal van els responsables de l’educació, tant al país com a l’estat.
Salut!