Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

19 d'octubre de 2006
Sense categoria
5 comentaris

Ensenyament i qualitat (5)

En l?anterior post que vaig escriure sobre aquesta temàtica feia referència a la disponibilitat del meu centre respecte a ordinadors amb connexió a internet. Vull fer-hi un xicotet afegitó al que vaig dir. Divendres passat em decidí a ?visitar? la Biblioteca per tal de veure si la connexió havia avançat un poquet. Però la sorpresa que m?enduguí fou majúscula: l?ordinador que vaig voler engegar no tenia accés al corrent elèctric. Bé, així és com entén la nostra conselleria la qualitat en l?ensenyament?

En el primer claustre que tinguérem també se?ns prometé que podríem tenir accés a un canó (per a la classe d?Història de l?Art, Comunicació Audiovisual, etc.), canó que s?instal.laria a l?AUM (aula d?usos múltiples). Doncs bé, a dia d?avui el canó continua sense ser-hi instal.lat. Repetesc la pregunta: així és com entén la nostra conselleria la qualitat en l?ensenyament?

Aquest matí, en el grup de 1r de batxillerat a què impartesc classe, ha eixit el mot ?abat?. Una cosa normal si estudiem la literatura medieval. Però se m?ha fet la cara a quadres quan he percebut que cap dels alumnes sabia què volia dir el mot. Si, a més a més, us recorde que és un IES de la ciutat de Gandia, pàtria dels Borja i Ausiàs March, i que té un Col.legiata al front de la qual hi ha un abat, què pensareu? Doncs que alguna cosa falla en el sistema educatiu LOGSE, LOE  o com vulguen dir-li ara.

Però tot no està perdut: en la classe de tutoria (4t d?ESO) un alumne em féu la pregunta següent: per què hem de sostindre económicament la familia reial? La pregunta sorgí perquè parlàvem que l?Estat té unes obligacions i uns funcionaris que les duem a cap, cosa que explica els sous que rebem per la nostra feina. No sé què li vindria al cap en aqueix moment a l?alumne que em va fer la pregunta. O sí que ho sé, però de tota manera m?ho calle. I, si voleu i podeu, escriviu-me què li haguéreu contestat.

Una cosa positiva sí que he sabut: els llibres que hem demanat el Departament de Valencià sí que van arribant al centre. Igual és que la conselleria vol que tornem al mètode de tota la vida: llibre i clarió. Açò del clarió ho dic perquè se?ns van facilitar uns ?bitxos? de clarió líquid al principi de curs. Cosa que evitaria haver d?utilitzar el clarió tradicional. Però sols poguérem ?gaudir-ne? uns vuit dies. En segons quines pissarres no anaven gens bé. Bo, us deixe per avui.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1.     El teu comentari m’ha recordat que sovint tinc la sensació que a la canalla no se’ls està transmeten certs coneixements elementals o "quotidians" per enlloc, o que hi són impermeables.

      En aquest cas concret, suposem que mai se’ls hagi explicat a classe el que és un abat. I què? És que no tenen família, amics, televisió,… curiositat? De debò que en les seves vides mai no hi ha aparegut aquesta paraula?  Hi ha coses que sembla inevitable saber-les relativament aviat, i pels comentaris del teu blog dedueixo que els teus alumnes són adolescents (vaig perdut amb això de l’ESO).

      Doncs no ho entenc, jo és que tinc la sensació que -com tu deixes entreveure en el comentari- per viure en aquest país i no saber què és un abat cal haver-hi esmerçat grans esforços.

  2. Àngel, crec que apuntes en una direcció correcta: si els teus alumnes de setze anys, i a més d’ací de Gandia, no saben què és un abat, alguna cosa "falla" en el sistema educatiu.

    Si ho pensem, quina falta feia explicar a classe què era un abat, o qui era Jesús, o Moisés, o qui guarda les claus del cel, fa vint, quaranta anys? Cap ni una: eixes coses s’aprenien a casa, a la catequesi – o si s’ignoraven, almenys s’intentava amagar eixa ignorància. Però l’entorn ha canviat, i la religió no juga el mateix paper socialitzador que aleshores – som més lliures, en aquest sentit. No vull fer d’això una valoració de tipus "moral", sinó "cultural": la societat ha deixat d’oferir eixes píndoles de tradició religiosa, però l’ensenyament encara no ha reaccionat cobrint eixa part fonamental de la nostra identitat. No parle d’adoctrinar, sinó d’entendre. Si els joves de 16 anys se senten tan lluny de la religió dels seus avis, com dimonis podran comprendre la dels seus companys de classe musulmans, per exemple? O els quadres. O la literatura medieval…

    Qui i com s’hauria d’impartir eixe coneixement és una qüestió més delicada… Però disculpa’m, m’he allargat un poc massa en el comentari.

Respon a Doghouse Reilly Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.