Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

16 de novembre de 2006

Sense categoria

2 comentaris

Ens calen molts jutges com Miguel Angel Torres al País Valencià

Arran de la quantitat de fem i merda (passeu-me la paraula) que van eixint des de la llunyana (en l?espai) i propera (en la realitat) Marbella, llence aquesta pregunta: quants jutges com Miguel Àngel Torres caldrà perquè tota aquesta corrupció política (i sobretot urbanística) acabe d?una vegada? Molts, moltíssims. Amb l?operació Malaia ja ?crec- són uns 64 imputats (alguns ja a la presó i altres l?han eludida amb fiances milionàries). D?aquests imputats ixen ramificacions cap a Múrcia (per què en aquesta comunitat autònoma el PP treu més del 50% dels vots ja fa temps?) i cap al País Valencià. Ahir ens assabentàvem que l?empresari de la plaça de bous de Xàtiva, González de Caldas, ha estat empresonat arran de l?operació Malaia. I és que Xàtiva queda tan propet del meu poble! Per tant, a veure si ixen uns quants jutges com el jutge Torres i comencen a investigar tota la trama de corrupció que ens recorre les entranyes del nostre estimat País Valencià. Per què a Màlaga, Toledo, Cantàbria, etc. és posible i ací no? Va, ànim, senyores i senyors jutges, investiguen i tornarem ?ja serà molt difícil a aquestes altures de la pel.lícula- a creure en la classe política. Perquè, en cas contrari, l?abstenció augmentarà molt més. Qui avisa?

Pregunta a l?usuari : Tinc un amic i company a l?ies on treballe que diu que, si el PP no s?ha desfet encara de Zaplana, és perquè aquest té ?dossiers? d?altres polítics destacats del PP. Penseu el mateix ? O, pel contrari, penseu que no va per ahí la cosa? Gràcies.

Bona vesprada.

P.S. : Perquè el post d?avui tinga alguna cosa més que política corrupta, ací us deixe un article d?opinió del professor Lluís Messeguer publicat al Liante:

Ah, l´autoritat

LLUIS MESEGUER

Les informacions sobre recents agressions contra professionals de l´ensenyança, de la sanitat i d´altres serveis públics, i les situacions de violència que des de fa uns anys pateixen sobretot els professors d´ensenyament secundari, posen de relleu el vell problema de la negació de l´autoritat.
No és gens inútil de recordar des de quin país i quina època estem lamentant aquestes indignitats. Baste pensar que en l´edat infantil i juvenil d´alguns dels professors víctimes actuals d´agressions eren habituals costums com besar la mà als capellans, o rebre bufetades o altres agressions pitjors a la família i al sistema educatiu. Vaja, que encara queda gent que opina que la letra con sangre entra (cosa que no vol dir que no siga veritat que l´educació exigeix esforç humà, certament).
Però, clar, en aquella època encara era millor el tracte físic en el món educatiu i familiar que en el polític o policial. Ara, en canvi, quan l´educació o la sanitat són drets (almenys oficialment) generals i estimats, resulta que la violència es torna contra ciutadans que fan de l´educació o la sanitat el seu treball; un treball (en condicions, per tant, complicades, però així ha sigut sempre) públic, humanista, social, democràtic.
La qüestió és que fa feredat comprovar que en la família i l´educació actuals, la violència (actualment, sobretot, l´exercida contra els professors i entre companys) siga un embolcall habitual de la convivència i l´aprenentatge a molts centres educatius. Però encara és pitjor pensar que, rere una simple bufetada, s´amaga una afirmació terrible: la negació de l´autoritat (paraula derivada d´autor) com a negació de l´educació, i les oportunitats imprescindibles que ofereix per a la vida i la llibertat.

Comparteix això:

Relacionats

Carmen Mola, La Bestia, Editorial Planeta

26.02.2022 | 5.34

A ARTICLES, CULTURA, EDUCACIÓ, PERSONAL, POLÍTICA

Ermita de Santa Bàrbara a Alboraia

17.09.2014 | 7.30

A CULTURA

FRASES

22.07.2008 | 6.11