Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

18 de febrer de 2014
0 comentaris

Enric Duran

Un any després, ja estem més a prop de construir un procés just Ha passat un any des que el 12 de febrer del 2013 em van intentar portar davant d’un judici sense testimonis, sense temps de preparació i precondemnant l’argumentació de la defensa, i no es van poder sortir amb la seva. Des de llavors ja són més de 365 dies seguits a la clandestinitat, protegint des de la trinxera la llibertat que significa no haver d’estar sotmés als designis d’un Estat al qual mai no he decidit pertànyer.

This article is also available in: Castellano, English

Ha passat un any des que el 12 de febrer del 2013 em van intentar portar davant d’un judici sense testimonis, sense temps de preparació i precondemnant l’argumentació de la defensa, i no es van poder sortir amb la seva.

Des de llavors ja són més de 365 dies seguits a la clandestinitat, protegint des de la trinxera la llibertat que significa no haver d’estar sotmés als designis d’un Estat al qual mai no he decidit pertànyer. Des de la distància continuo observant com la banca encara està intacta, mantenint els mateixos privilegis i pràctiques destructives per a la humanitat que em van impulsar a actuar fa anys i que els Estats no només continuen retallant drets socials, sinó també algunes de les llibertats individuals i civils més bàsiques.

No m’estenc en això perquè les xarxes socials ja en van plenes, però trobo que cada dia que passa es legitimen més tant les accions del passat com les iniciatives que estem duent a terme en l’actualitat.

Ara mateix no canviaria per res aquella decisió de no presentar-me a judici fa un any. Això ha permès que des d’Internet, i sense interrupció, hagi pogut continuar participant plenament del procés històric i revolucionari de la Cooperativa Integral Catalana, del qual ja hem difós el resum de l’any 2013: enricduran.cat/per-acabar-lany-la-cronica-del-que-ha-fet-la-cic-el-2013

Un camí, el de la CIC, que per a 2014 encara nous reptes i objectius com són:

Suport a l’empoderament personal en tots els àmbits de la vida.

Protecció integral de les persones que participen de la revolució integral. Cura de les relacions humanes en tots els àmbits de la CIC (espais de treball, espais de convivència, espais d’afinitat…)

Empoderament dels processos d’autogestió a nivell local.

Especial èmfasi en la promoció de projectes productius en el territori. Enfortiment dels processos de generació del sistema públic cooperatiu.

Independència del sistema bancari, enfortiment dels mitjans de pagament, consolidació de l’economia interna entre membres de la CIC i de la comercialització coordinada de la producció propia.

Ampliació del nombre de persones amb coneixement global de la CIC i amb participació activa en el procés.

Són objectius prou importants perque hi continuï abocant la part prioritària de les meves energies i perquè no arrisqui la meva llibertat mentre avancem, pas a pas, per crear un nou món, un d’aquells que ha de cabre en el nostre planeta.
Mentrestant, a la caverna del vell món, continuen obviant la motivació de fons d’aquella acció, mentre segueixen amb allò del monopoli de la força que els mateixos privilegiats als quals mai no acaben condemnant, els han atorgat, però que amb mi, no els funcionarà.

Hi ha hagut algunes novetats des de la darrera posada al dia.

Després de passar-se molts mesos en què s’ha vulnerat un dret tan bàsic com el de poder-me defensar en un procés judicial, cap a finals d’octubre em va arribar per fi la informació que ja havien designat una advocada d’ofici, més de 7 mesos després de l’acta que ho anunciava.

La darrera de les novetats a nivell del procés judicial, d’aquest mateix més de gener, és que aquest s’ha suspès indefinidament, per la meva absència (vegeu l’acta de l’Audiència provincial: enricduran.cat/?attachment_id=3942), alhora que s’ha anunciat que m’han inscrit en el registre de rebels gestionat pel Ministerio de Justicia!

La veritat és que és l’únic registre estatal en què m’hi puc sentir a gust… De fet, això de declarar-me rebel, ja ho vaig fer jo mateix en el Comunicat del 20-F de 2013 en què qûestionava el sistema jurídic actual: enricduran.cat/comunicat-13-ni-lleis-per-mantenir-les-desigualtats-ni-judicis-que-perpetuin-lopressio-per-una-altra-manera-davaluar-nos-reconstruim-lesser-comunitari/

En aquell mateix comunicat ja plantejava que calia construir una alternativa al sistema judicial imperant, i des de llavors hem estat i continuem treballant perquè la resolució del conflicte entre mons que comporta el meu cas es faci a través de l’extensió d’una nova manera d’entendre la justícia.

Per tot això, és una novetat important el fet que, amb el suport del grup de treball de justícia restaurativa –amb el qual ja portem treballant des d’abans de l’estiu–, hagi sol·licitat una mediació restaurativa a un grup de persones que tenen formació i experiència en aquest àmbit.

La proposta ha estat recollida i es treballa per generar un procés d’interlocució directa entre els denunciants (bancs, fiscalia, etc.) i les persones que estem vinculades i que defensem l’acció d’expropiació bancària.

Estigueu pendents del meu blog, perquè en unes setmanes hi haurà més novetats! Enric Duran 17 de febrer del 2014


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.