Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

14 de març de 2010
0 comentaris

Enric Albiach Alfonso, de Rocafort, escriu aquest text a Levante-EMV

M´ho pot dir en valencià? 

 Acabe de llegir el curt article d´opinió d´en Ferran Suay (Levante-emv de 5 de març). Vull manifestar la meua sintonia amb el seu raonament. I que en eixa tasca ens trobem: capacitar els discapacitats. La qual cosa no és simple ni senzilla, atenent els arguments en contra que s´escolten: que s´intenta excloure, que s´utilitzen mètodes coercitius, que si és una imposició, que si
l’altra llengua està en perill. Uf! 
Utilitzar exclusivament el valencià com a llengua vehicular, és a dir, com a eina
d´informació, argumentació o debat amb intenció, entre d´altres, de fer-la útil, crea incomprensió i molèstia en certs àmbits. I de vegades els promotors de la queixa en són, a més, bilingües. 
Es comprén que, si un estranger fa la demanda de canvi de llengua, hages
d´explicar-li que s´utilitza el valencià perquè és la llengua pròpia, la materna, a la qual cal dona-li prestigi, fer-la atractiva i necessària. I que es valora el seu esforç de comprensió i té el nostre agraïment. 
Als discapacitats, que de les dues llengües tan sols n´utilitzen una, la majoritària i que basant-se en arguments historicistes i de comoditat volen obligar-nos a canviar de llengua, caldria fer-los entendre allò del bilingüisme «para todos». I exigir humilitat per la seua part i igualtat. Potser, quan ens parlen en castellà, convindria, perquè milloren la seua competència lingüística, proposar-los: per favor, m´ho diu en valencià? Enric Albiach Alfonso. Rocafort


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.