I
passant a una altra cosa. Fa uns dies celebràvem la festa de Sant
Antoni del Porquet. A la revista Crònica isqué publicat un article d’un
amic i professor d’Història, Dani Alfonso, d’Otos. Li he demanat
l’article per fer-vos-en partícips. Ací us el deixe:
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
st1:*{behavior:url(#ieooui) }
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:ES-TRAD;
mso-fareast-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Entre persones i animals
La nostra cultura i també l’economia,
tradicionalment han mantés ben unides la vida dels humans i la dels animals,
abans per necessitat (ramats, animals de càrrega i de llaurança, etc) i hui en
dia sobretot per entreteniment i com a element de companyia, les famoses
mascotes que en ocasions arriben a ser considerades com un membre més de la
família i a vore qui s’atreveix a tractar-les malament. I més en aquestes dates
de gener en que bona part dels pobles valencians celebren la festivitat de Sant
Antoni Abat, també conegut com “del porquet” en al·lusió a l’animal que
l’acompanya als seus peus, festa en la qual a més de la foguera és ben
tradicional i sonor l’acte de la benedicció dels animals que s’ha convertit una
gran desfilada de tot tipus de bestioles i mascotes que van a rebre la
protecció divina del sant i també a ser mostrades al veïnat.
La intensa
relació entre els sers vius –recordem que els humans som uns mamífers més de
món animal- ha comportat que sovint tendim a crear estereotips i les persones
hàgem associat unes determinades condicions físiques o de comportament dels
nostres conciutadans amb aquelles que al mateix temps li atribuïm a una
determinada espècie animal, habitualment de forma despectiva. S’ha forjat així
una sèrie d’expressions metafòriques bastant conegudes en la parla quotidiana i
que han aconseguit adaptar-se a les circumstàncies socials dels nostres dies,
com ara “ser un camell” per referir-nos als traficants de drogues o designem
com a ‘topo’ a aquells que actuen d’infiltrats en una associació per tal d’investigar-la. Vegem-ne alguns dels exemples recopilats a la Vall d’Albaida:
Ser una àguila:
Persona amb agudesa visual.
Ser un animal:
Persona violenta i grollera.
Ser una mala
bèstia: Persona de caràcter dolent i temerós.
Ser / posar-se
com un bou: Enfadar-se i actuar violentament.
Ser un borinot:
Ser poc intel·ligent i que actua irresponsablement.
Ser un burro:
Persona poc intel·ligent o amb poca formació.
Treballar com un
burro: Treballar molt.
Ser un cabra /
estar com una cabra: Persona poc aplomada i amb eixides de to.
Ser un camell:
Actualment, traficant de drogues.
Ser una caparra:
Persona que es relaciona amb altres per traure’n profit.
Anar com un
carranc: Prendre decisions equivocades i retrocedir.
Ser un cavall:
Dit especialment de dones de físic gran i poc delicades.
Ser un corb:
Persona de pell molt obscura.
Ser un corderet:
Persona dòcil i bondadosa.
Ser una cotorra:
Parlar contínuament sense descans.
Ser un eriçó:
Persona desagradable que respon airosament.
Ser un escurçó: Persona
que parla malament de la gent.
Ser una foca:
Dona molt grossa.
Ser una
formigueta: Persona que treballa molt de forma discreta.
Menjar com una
gallina: Seleccionar molt el menjar i ingerir-ne poca quantitat.
Ser un gallina:
Ser poregós.
Ser pitjor que
les gallines: Dona promiscua.
Estar com una
gamba: Estar roig per insolació.
Ser un gat: Ser
molt espavilat i en ocasions lladre.
Ser un gat
escaldat: Persona desconfiada fruit d’experiències negatives.
Ser una girafa:
Persona esvelta i de gran altura.
Ser un gos: Ser
poc treballador.
Ser un gos
falder: Persona sempre pròxima i servicial a una altra.
Ser un llor:
Persona que repeteix allò que han dit altres.
Anar com una
llebre: Desplaçar-se ràpidament.
Ser un llop:
Persona perillosa i temible.
Encendre’s com un
lluquet: Alterar-se molt d’ànim.
Ser un mono:
Persona poc seriosa i que actua sense trellat.
Ser una mosqueta
morta: Persona aparentment moixa però que actua discretament.
Ser un ós:
Persona molt peluda.
Ser una panerola:
Dona religiosa que vist de color negre.
Estar com un pato
marejat: Estar inquiet i atabalat.
Estar com un
peix: Persona amb bona salut.
Estar com un
poll: Estar molt gelat de fred.
Ser un pollastret
/ ‘gallito’: Persona de caràcter xulesc.
Ser un polp:
Palpar amb afany sexual.
Ser un porc: Persona
poc neta o que actua malament en aspectes morals.
Ser una rabosa: Persona
espavilada i sovint lladrona.
Ser un rata: Ser
poc generós.
Ser una rata de
biblioteca: Persona molt estudiosa i documentada.
Ser una
sangonera: Actuar profitosament abusant d’alguna persona.
Fer-se com un
sapo: Banyar-se molt.
Ser un ‘topo’:
Persona infiltrada per a investigar.
Anar com una
tortuga: Desplaçar-se molt lentament.
Estar com una
vaca: Dona que està molt grossa
Ser una vaca: Persona
que plora molt.
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies a tu, per la perseverança!
De part meua i, estic segur, de tots aquells qui et lligen i -com jo- passen silenciosament, encara, sense fer-te comentaris.
Jordi