Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Amb aquest sentit l’epifania en el cristianisme es vincula actualment amb la festa de l’Adoració a Jesús dels tres Reis Mags d’Orient que amb la seva presència manifestaven el reconeixement del paper de Jesús com a Messies.

En un sentit més general és una sobtada sensació de realització o comprensió de l’essència o del significat d’alguna cosa.

En general es tracta d’una experiència subjectiva quan un pensament inspirat i il·luminant esdevé que sembla de naturalesa divina.

 El dia de Reis és una festa tradicional d’orígen catòlic que se celebra el matí després de la nit de Reis, és a dir el 6 de gener al matí. Els nens comproven que els camells dels Reis Mags han begut l’aigua que els havien deixat, que els reis han tastat el torrons i lesneules i que els han deixat algun regal, o en el cas pitjor, si s’han portat malament, carbó de sucre. És un dia festiu a Espanya, Itàlia i altres països, cosa que permet preparar el darrer dinar familiar des les festes de Nadal, acabar els torrons, neules i dolços i enllestir l’àpat amb el tradicional tortell de reis.

A d’altres països no és un dia festiu, així la festifitat de l’epifania es trasllada al primer diumenge després del 6 de gener. És el cas deFrança, per exemple, on la festa consisteix només en l’àpat acabat amb un pastís, que pot ser una pasta fullada farcida de massapà o, en alguns indrets d’Occitània, un tortell molt semblant al dels Països Catalans (i Portugal, etc.).

El carbó de sucre ara és una llaminadura que recorda els nens que, si es porten malament, els reis els veuen. Però en origen era carbóreal, un regal de classes humils ben valuós, ja que volia dir escalfor i llum, una versió de regal més moderna, però molt menys emblemàtica, i potser en part per això mai no l’arribada a substituir, que el tió de Nadal, la funció inicial del qual era la mateixa (a més de fer de joguina).

Una tradició que tenen algunes famílies els que els reis, si no porten un regal entre tots tres per a cada nen, en porten com a molt un cadascun, per a cada persona.”

També us deixe l’article que el P. Bausset escriu avui a El Periódico Mediterráneo sobre la festivitat dels Reis Mags d’Orient.  

Carta als Reis

d’Orient

Benvolguts Reis: l’inici d’un altre any, sempre ens porta l’alegria de la vostra presència. Per sort, cada any comença amb la vostra vinguda en aquesta nit meravellosa, on els ulls dels xiquets brillen d’una manera especial. És la nit dels somnis, de l’esperança, de la il·lusió.

Voldria que enguany ens portàreu unes caixes ben grosses de solidaritat. Solidaritat amb els més desvalguts, amb els més dèbils de la nostra societat: els ancians, els malalts, els immigrants, les famílies que trauen de casa uns bancs sense ànima ni consciència!

Voldria també que portàreu als polítics l’obsessió per la justícia, per acabar amb el frau i la corrupció. I que amb el seu treball, feren possible una societat més humana, més amable, més lliure. Que els nostres polítics opten per la lluita contra la cursa armamentística i la despesa militar i que els diners que es gasten en armes, s’utilitzen per a fer hospitals, escoles i zones verdes.

Porteu també a la nostra societat una més gran sensibilitat ecològica, per protegir el medi ambient i per fer del nostre món un planeta sense tants fums ni contaminació.

Porteu també unes grans caixes de llibertat per als pobles i les cultures oprimides. Feu que la nostra llengua i la nostra cultura, siga estimada i respectada, sobretot per l’Església, que, incomprensiblement, continua marginant el valencià. Ai si la nostra Església optara amb valentia per la nostra llengua, com ha fet el jove d’Almenara Carles Mateu!!

Doneu als banquers una ànima nova i un cor sensible al patiment de tanta gent! Que puguen descobrir que els diners no ho són tot en la vida!

Doneu també uns ulls i un cor nou a aquells que s’aprofiten dels altres, que xafen els dèbils, que viuen amb sous escandalosos i pensions milionàries, insensibles al dolor del nostre món.

Porteu la il·lusió als qui l’han perduda, l’esperança als desesperats, l’alegria als ancians i als jóvens. Porteu també noves forces als qui estan cansats. I doneu als jóvens que busquen treball, la força per a no desanimar-se i continuar lluitant per un món més just.

Porteu-nos un desig ferm de pau, per tal d’acabar amb les guerres, la violència de gènere, el terrorisme i les dictadures. Porteu-nos també unes caixes ben grosses de diàleg, que facilite la convivència i la concòrdia entre pobles, cultures i religions. I esborreu dels nostres cors la intolerància i el fonamentalisme. 

Porteu també, Majestats, una nova manera de fer política. Que el bé dels ciutadans siga la prioritat dels nostres governants. Que els nostres polítics no facen trampes, ni es moguen amb enganys ni mentides. Que juguen net i que no s’entretinguen insultant-se els uns als altres. I també, feu que els nostres governants ens deixen vore TV3! Que s’acaben les prohibicions i les censures.

Porteu als nostres mestres la il·lusió per transmetre els valors que ens humanitzen i ens ajuden a créixer com a persones.

Porteu als llauradors esperança i fe en el futur. Ells que treballen de sol a sol, que llauren la terra amb la seua fatiga i la seua suor, que són capaços de vendre les clemenules per quatre cèntims, mentre veuen que els intermediaris es fan d’or!      

Porteu a l’Església la passió per l’Evangeli sense additius, conservants o colorants! La passió per anunciar el Regne, que és sempre buscar la felicitat dels hòmens i de les dones.

Majestats, fa 2.000 anys vau trobar a Déu, “amagat” en l’Infant. Un Déu que (com diu el teòleg Joseba Andoni Pagola) “no poden trobar els qui viuen instal·lats en el poder o tancats en la seguretat religiosa”. Porteu-nos una caixa ben grossa amb el desig de construir una Església més lliure, que treballe per mostrar la llum del Crist, a aquells que busquen incansablement una esperança per a viure.   

I quan passeu pels nostres carrers i per les nostres places, deixeu-nos l’audàcia de l’esperança i la força per aprendre a estimar més i més.

                                                                            Josep Miquel Bausset

                                                                            Monjo de Montserrat