Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
28 de març de 2011
0 comentaris
Els reaccionaris valencians. La tradició amagada
és el títol del llibre que he llegit aquests dies. Publicat en l’editorial Afers i editat per Gustau Muñoz, podem veure l’anàlisi de la trajectòria, l’obra i la influència de set representants destacats del pensament REACCIONARI valencià.
L’ordre en què apareixen aquests reaccionaris és el següent:
- Rafael Rodríguez de Cepeda (text de Xavier Serra),
- Vicent Gay (text de Miquel Àngel Fabra),
- Eduard Martíinez-Sabater (text de Francesc Pérez Moragón),
- Joan Beneyto (text de Pau Viciano),
- Rafael Calvo Serer (text de Sara Prades Plaza),
- Diego Sevilla Andrés (text de Guillem Pascual) i
- Josep Corts Grau (text de Xavier Serra).
Aquest llibre serveix, entre altre coses, per tal de treure’ns la bena dels ulls que fins fa quatre dies el PV era un territori de tradició liberal, esquerrana i republicana. Aquesta impressió s’ha esborrat (o haurem d’anar esborrant-la) després del llarg període d’hegemonia política i ideològica de la dreta. Política, des del 1995. I ideològica (crec) que des del 1939. Voldria equivocar-me’n, però no ho crec. A més, com podem llegir, al llibre, no podem entendre el present si oblidem el pòsit de pensament reaccionari que existeix en la societat valenciana, encara que els representants actuals de la dreta no el reivindiquen. Fa lleig fer-ho, encara que cada dia van a més (com deien en unes passades elecccions). I és que les idees ultraconservadores, reaccionàries i feixistes els resulten incòmodes -seguim llegint- en una època en què, en principi, la democràcia i la modernitat han estat finalment assumides. De boqueta, afig jo.
Bon dia.
Comparteix això:
Relacionats
Hi ha esperança?
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!