Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
6 d'agost de 2010
2 comentaris
Els professors clamen al desert
fou una frase que pronuncià M. José Hernández, catedràtica de filosofia i coordinadora de l’Aula de Professors del Centre Internacional de la Universitat de València a Gandia, en el curs Educació, memòria i tradició: la perspectiva històrica com a marc d’integració del saber de la XXVII edició de la Universitat d’Estiu de Gandia.
Altres afirmacions de M. José Hernández foren:
“Estem perdent la capacitat de callar per a escoltar els altres. Els alumnes de secundària passen moltes hores front a la televisió i en aquest mitjà de comunicació moltes vegades el que més crida és qui guanya. Cal posar de relleu que per aquest camí no podem seguir”
“Moltes vegades els professors oblidem que som una veu que clama en el desert i que malgrat això hem de continuar alçant la veu perquè per a això estem cridats”.
“D’una banda potser ens oblidem que sobretot en Secundària els alumnes no ens escolten, i d’altra hi ha una errada fonamental i és que les institucions, en la majoria de les ocasions, retallen i ho fan des del professorat”.
“Ser constant, saber que som responsables de la docència i per dir-li a l’administració educativa que nosaltres som els subjectes del nostre treball i que estan obligats a donar-nos els mitjans necessaris sobretot per als alumnes més vulnerables”.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La primera afirmació (la de callar per a escoltar) és totalment certa. Però, què hi poden fer els professors si això (el que es veu a la tele i per tant els models a seguir) és la part que correspon a les famílies?