Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
2 de maig de 2011
2 comentaris
Els pobres i l’Església (i II)
Són unes poques persones, menys de deu mil en tot el món, amb nom i cognoms, en les mans dels quals està el diner. Són els que regenten o dirigeixen els grans bancs, les grans empreses multinacionals, els que s’han anat apropiant d’extensions immenses de terra en els cinc continents. Aquestes guanyen diner produint barat, venent car i convencent la població que ha de consumir i comprar més i més perquè així serà feliç. Açò fa que les grans empreses tinguen més i més beneficis cada any. És l’economia anomenada productiva. Al costat d’aquests hi ha un altre grup l’ofici del qual és el joc de la borsa, comprar diner barat i vendre car. És l’economia especulativa.
En segon lloc qui manté la pobresa en el tercer món, en els països en vies de desenvolupament i en els països desenvolupats són les lleis nacionals i internacionals que es donen els governs democràtics i dictatorials. Finalment, i en menor mesura, la complicitat de la ciutadania que calla i atorga.
I l’Església, què? Com a ciutadans creients o cristians tenim quatre coses a fer que estan inseparablement unides:
- Afavorir la presència de partits polítics que canvien la legislació nacional i internacional.
- Donar de menjar compartint la necessitat i el que tenim.
- Donar veu als que estan tan malament que ni reclamar poden.
- Ser ferment que incite -en la vida pública- a la vivència de la justícia, la pau, la misericòrdia, la compassió, el respecte a la dignitat de les persones en la vida econòmica, social i laboral.
PD: Agraesc el comentari i l’enllaç aportat en l’anterior apunt. Bon dia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Magnífic programa, però no veig que es porti a terme, desgraciadament. L’església del nostre país, al menys, sembla estar a les antípodes del que descrius.