Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
ELS POBRES DE DISSENY NO EXISTEIXEN (a mode de conte i reflexió)
Cert dia atziac una ànima bella (gen ingenu, una bona persona disposada a fer el bé) es topa al carrer amb un ésser malvat, un cor dur (gen trampós) i és mòlta a colps, amb l’única intenció de causar-li mal. Al dia següent i a l’altre dia i a l’altre, es repeteix la mateixa situació, la mateixa experiència dolorosa. L’ànima bella, desconcertada, ja que no entén com un ésser com ella, disposada sempre al bé, pot rebre aqueix tracte, pregunta cada dia mirant des de baix al nou colpejador: “Qui ets tu, per què em colpeges, quin mal t´he fet jo?”. I el cor dur, que sempre mira de dalt cap avall, respon impertèrrit: “Et colpege perquè sóc roí. Solament sé colpejar, és el que la vida m’ha ensenyat” (òbviament, darrere de l’experiència del roí hi ha molts roïns, el roí condensa molts roïns i molts mals que l’han dut a aqueixa situació de vida).
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’odi, la violència, la tristesa són sentiments encomanadissos. Molt més encomanadissos que l’amor, la pau o l’alegria. I el greu és que no són sentiments innats, es van adquirint amb els anys, però els primers s’arrapen més fàcilment a nosal3 que el segons. És més difícil aprendre a estimar, a perdonar, a ser feliç que ha odiar, colpejar i ser dissortat. Tot per la competitivitat, que els “neocons” s’atreveixen a comparar amb la naturalesa, a dir que és una cosa “natural”, que els animals també tenen jerarquies. Aleshores, per a què som humans? Per seguir comportant-nos com animals?