Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
10 de juliol de 2011
1 comentari
Els objectius de Desenvolupament del Mil.leni: on estem? (de Cristianisme i Justícia)
(continuació)
Respostes:
8. b. Segons els mateix informe, encara en termes relatius el nombre de persones que viuen en situació de pobresa ha minvat (ha passat de ser el 70% al 48% de la població mundial), el nombre de pobres augmentà a 2.600 milions.
9. b. La reducció de la fam no ha prosperat en els darrers anys, i s’ha estancat en el 16% de la població mundial el 2006. A més, la crisi alimentària de 2008 i la consegüent augment del preu dels aliments ha fet que l’objectiu de reduir aquesta xifra fns al 10% quede cada vegada més lluny.
10. a. Solament 5 països han complert la promesa del 0,7% (Luxemburg, Holanda, Dinamarca, Noruega i Suècia). L’Estat espanyol ha proposat per al 2011 un 0,4%.
Conclusions:
Les dades d’aquests apunts no són més que una xicoteta mostra que podeu consultar als informes de l’ONU i altres organismes nacionals i internacionals, però sí donen una idea dels avenços en matèria d’educació, salut i cooperació.
És cert que s’avança però les desigualtats clamen al cel. I hauríem d’haver avançat molt més ràpidament en el desenvolupament dels països subdesenvolupats.
I la situació de precarietat en què viu una part tan important del món ens ha d’INDIGNAR. Un altre motiu per a la indignació. I així no podem quedar-nos tranquils perquè hi haja 500 milions menys de persones vivint en la pobresa extrema (encara n’hi ha 1.400), ni tampoc perquè hi haja 30 milions més de xiquets escolaritzats (encara en quedem 115). I així podríem seguir…
I també cal dir que diversos objectius han sofert un estancament en els últims anys. Encara que el motiu siga la crisi mundial, NO és JUST que la població dels països en vies de desenvolupament estiga pagant les conseqüències d’una crisi ORIGINADA, FONAMENTALMENT, en les grans INSTITUCIONS FINANCERES DELS PAÏSOS DESENVOLUPATS. I més si sabem que el diner que calia haver destinat a l’ajuda al desenvolupament s’ha desviat als grans bancs, els directius i accionistes dels quals no han trigat gens a tornar als sous i beneficis de què ja guadien. UNA VERGONYA MÉS D’AQUEST MÓN!
PD: Haig d’agrair a Guillermo Casanovas la redacció d’aquest fullet d’on pràcticament he tret les dades i m’he limitat a fer-ne la traducció. Moltes gràcies.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies a tu, Àngel! Trobo molt important que tot això se sàpiga.