Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

9 d'abril de 2008
3 comentaris

ELS NOSTRES POBLES: ARAS DE LOS OLMOS

Municipi situat al nord-oest de la província de València, entre els rius Túria i Arcos. La seua superfície és molt irregular, té una part plana al centre, però predominen les zones muntanyoses, amb alguns barrancs molt profunds. Les altures principals són: Muela de Santa Catalina (1.315 metres), Fuente del Lirio (1.398 metres), Tejerías (1.181 metres) i Mampedroso (1.207 metres). El riu Túria travessa el terme de nord-oest a sud pel sector oest; aflueixen a aquest riu i a l’Arcos, els barrancs de la Hoz, de Carril, Regajo i l’Aranya. El precari rendiment de l’agricultura i la falta d’indústries ha motivat que la població haja emigrat a altres parts, actualment té uns 350 habitants. La vila està situada al mig d’una planura, al sud-oest de la serra del Sabinar. La parròquia té per titular la Mare de Déu dels Àngels i pertany a l’Arxiprestat de Sant Antoni Abat. Pertangué a la diòcesi de Sogorb fins l’11 de juliol de 1960 en què s’incorporà a la de València.

S’han trobat restes ibèriques, existents al Castillico, pertanyents a un poblat que va perdurar fins al començament de l’època romana. La vila tingué importància durant la presència dels àrabs, en 1236 hi entrà Jaume I que la va poblar d’aragonesos. Per donació reial passà a l’Orde Hospitalari dels Templers i en 1318 el rei Felipe V la va fer Vila Reial, i la va independitzar d’Alpont, de què depenia des de molt temps abans. Per la seua estràtegica posició durant les guerres carlistes fou escenari de diversos combats i sofrí l’expoliació per ambdós bàndols. Durant la guerra civil, les conseqüències de la proximitat a les línies de combat en la propera serra de Javalambre li comportà un notable deteriorament dels edificis de la població.

L’Església Parroquial va ser construïda a finals del segle XVI, i fou sugragània d’Alpont fins el segle XVIII. En el vessant oest de la Muela de Santa Catalina, a 1.174 mentre d’altitud, es troba el santuari que ha donat nom a la muntanya; és del segle XVIII, és un gran edifici de creu llatina, amb creuer, amb una antiga hostatgeria per tal de poder albergar els pelegrins que visitaven el santuari. Hi ha un manantial amb abundant aigua. El 25 d’abril se sol anar-hi tradicionalment en romeria. Cada set anys se celebra la Festa Gran, amb l’entrada de moros i cristians.

PD: He seguit les anotacions de N’Arturo Llin Cháfer, de l’ALELUYA.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. És tendria que dir Ares dels Oms, que per això mateix hi és al País Valencià i si Jaume I no ho va deixar ben reconquerit fins als nostres dies o podem fer ara nosaltres com bon fill de tothom.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.