Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

ELS NOSTRES POBLES: AIACOR

Lloc que pertany al municipi de
Canals. Va ser agregat a aquest poble el 23 de desembre de 1879. Actualment té
uns 650 habitants. La seua parròquia té per titular Sant Jaume Apòstol i
pertany a l’Arxiprestat de la
Costera.

 

En temps dels àrabs era una
alqueria que s’anomenava Ycor. Després de naixement del Regne de València Jaume
I la va donar el 22 d’agost de 1247
a Beltrán de Cumbis. Pentanyé als cavallers de Sanz. Pel
que fa a l’aspecte eclesiàstic depengué de la Col.legiata de Xàtiva
fins que en el segle XVI, va ser desmembrada i es constituí en parròquia independent.
Aleshores tenia 33 cases de cristians nous. Té una ermita dedicada al Crist del
Mont Calvari, a qui se celebren festes, igual que a Sant Antoni Abat
i a la Divina Pastora
l’últim dia de setembre i dies cosecutius.

 

Anex a Aiacor és la Torre de Cerdà, caseriu d’uns
cent habitants, l’església de la qual està dedicada a l’Encarnació de la Mare de Déu. Antigament s’anomenà
Torre dels Frares, perquè el senyoriu el posseïen els religiosos mercedaris. En
temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera constava de 15 cases habitades per
cristians vells, i tenia una bona i antita església amb Reservat, cosa que fou
motiu perquè s’erigira en parròquia amb capellà propi, encara que depenia de
Cerdà, i a partir d’aleshores canvia el nom al d’avui. Per Reial Ordre del 15 d’octubre
de 1856 passà a dependre d’Aiacor, i juntament amb aquest lloc
del municipi de Canals el 29 de desembre de 1879. Actualment figura com anex de
la parròquia d’Aiacor.

 

Cerdà és un municipi d’uns 300
habitants, la seua parròquia té per titular Sant Antoni Abat i pertany a l’Arxiprestat
de la Costera.

 

Al seu terme, al Torrent del
Fenollet, s’ha trobat una necrópolis romana. Pertanyé a la Col.legiata en un
principi i en 1535 s’erigí en parròquia. Estigué habitada per cristians nous i
tenia per anexos Aiacor, la
Torre dels Frares, Llançol i Vallés. El seu primer rector fou
Aymerich Paulí. En l’arranjament parroquial de 1574 tenint en compte la poca
distància entre aquest lloc i la
Torre de Cerdà, que tan sols els separava un carreer o camí,
que tenia una antiga i bona església l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera la
constituí em parròquia, però depenent de Cerdà. El rector de la Torre de Cerdà havia de
celebrar la segona missa els diuemenges i dies festius.

PD: He seguit les anotacions d’Arturo LLin Cháfer, de l’Aleluya. 

 

  1. La Torre de Cerdà (d’En Cerdà) se la coneix més popularment com La Torre dels Frares (i més antigament Benitaro), perquè pertanyia a l’orde dels mercedaris.
    L’aclariment de veritat: Torrent d’En Fenollet (no del Fenollet) no pertany a Cerdà, sinó a Llanera, tot i que eclesiàsticament pertany a la parròquia de Sant Joan Baptista de Roglà. Pel que dius d’una necròpolis romana, em sembla que t’estas referint a Torrella, població independent que fita amb Cerdà i Llanera.

    Al meu blog trobaràs un correu electrònic. Per si t’interessa el tema, vaig fer un llibre que es diu Passejant per la Costera, que recorre, de forma lleugera, totes les poblacions de la comarca. Si vols, dóna’m la teua adreça postal i te n’envie un.
    També pots trobar molta informació sobre la nostra comarca, sobretot pel que fa a l’art, i en especial a l’art sacre, del qual és un gran especialista, en aquesta pàgina: Art i patrimoni.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.