Estem en l’era de la informació i la comunicació digital, És el temps dels mitjans de comuicació de masses que funcionen com veritables aparells ideològics al servei del Mercat. Ahí està l’ofensiva devastadora del TELEFEM, els diaris gratüits, que capten fluxos plubicitaris on ens ofereixen multitud de mercaderies (vaixelles, llibres, col.leccions…) El fenomen dels Blogs, Twitter, Facebook telèfons mòbils, … Mitjans que s’orienten cap a la quantitat per damunt de la qualitat. La posta en escena, la presentació de l’envoltori predomina sobre la verificació dels fets.
Noms tan familiars en l’opinió pública com Bill Gates, Carlos Slim, Silvio Berlusconi; les gran xarxes de les telecomunicacions, com Verizon, Orange, Deutsche Telekom; els gegants de la banca, Goldman Sachs, HSBC, el Norgesk i el Banc Santander. A l’Estat ón noms propis de mitjans de comunicaciçó i editorials, com José Manuel Lara (Planeta), Luca de Tena (ABC), el Grup Godó (La Vanguàrdia), Polanco/Cebrián (El País), Pedro J. Ramírez (El Mundo) La COPE (CEE), les famlies Urrutia i Bergareche, els Ybarra i les Koplowitx. Els cacics de la comunicació de sempre en el nostre país.
El sistema capitalista és molt conscient de qui ocupa el cervell (la ment) ocupa el poder, configura els estils de vida, orientació del consum i finalment l’orientació del vot. És per això per què des de fa més de mig segle el neoliberalisme duu invertint en la cultura de masses, ha creat una ofensiva pel control de les escoles, universitats, ràdio, premsa, televisió, internet… mitjans informatius en suma, que tenen com a característica central no deixar que la gent siga conscient i es faça càrrec de la situació socioeconòmica que està vivint. De nou es repeteix la dita de “PA I CIRC” i en versió moderna la “ROJA AMB EL SEU TIKI-TAKA” ens dóna alegries. És el triomf de la imatge guanyadora on l’aparença substitueix la veritat quotidiana. Els mitjans de comunicació d’Estat han anat experimentat progressivament una línia conservadora, inclòs “El País” asfixiat per l’enorme deute, es congratula amb el poder de torn.
Els mitjans de comunicació són de vital importància per al capitalisme. Per això inverteixen en publicitat i en la financiació d’estrelles del periodisme que tant mal fan a la informació quan “SÓN LA VEU DEL SEU AMO”. Solament uns pocs són els elegits per tal d’interpretar el sentir de la immensa majoria (liberalisme), el retorn a les vanguàrdies il.luminades que dirigeixen el destí dels pobles (marxisme-leninisme) o el foment i la crença a què el canvi es produeix per dalt (Opus Dei). Són els bens pagats per disfressar interessos i ocultar corrupcions. Defensen siense fisures l’status quo i els privilegis adquirits, santificant per damunt de tot la propietat privada i, evidentment, escriuen i parlen per a qui els paga.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!