Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Quan en una casa hi ha escassetat de mitjans econòmics toca apretar-se el cinturó. És el que, crec, fan totes las famílies (home-dona, dona-dona, home-home, monoparental, etc.). Però es veu que les Corts Valencianes no són una família. Perquè, amb la situació econòmica que té el govern valencià i la falta d?inversió en aquells àmbits en què cal ?metro: 43 morts; barracons: molts xiquets encara hi tenen les seues hores de classe; sanitat: et donen data per a una operació de maluc a 8 mesos vista; etc.-, i a les Corts Valencianes  celebren el Nadal com si aquesta trista realitat ?obriu els ulls d?una vegada!!!- no anara amb ells. I és que, de veritat, no hi va. Ells es fixen el sou, cobren les pagues extres senceres, fan festa si hi ha un partit de futbol interessant, si no hi assisteixen ?per allò que es deuen a un àmbit geogràfic determinat- no han de justificar la ?falta?; tenen un plus si no tenen residència a València ciutat ?Julio d?España (i Olé) el cobra, i molt bé que li va-, etc. I podria seguir?

I, com no podia ser d’altra manera, no podien quedar-se sense el sopar d?empresa. Així que dimarts tingueren el sopar ?El Levante-EMV diu: Puros, canto y baile en las Corts– els nostres polítics de tot color i condició. El MoltHo no hi assistí (i algun conseller campsista). I el que m?ha cridat més l?atenció és que el president Julio d?España (i Olé) interpretara una cançó dedicada a sa mare que faltà divendres. Cada u entendrà el dol com vulga, però no feia una setmana de l?òbit. I , per si no hi haguera prou, van fumar el que volgueren -no malpenseu que em referesc a la quantitat, no a la qualitat d’allò que s’empassaren-(perquè el sopar es féu a la mateixa seu de les Corts) i no respectaren la llei que elles i ells s?han donat. Tot un exemple de coherència i ben fer. I jo els demane als meus alumnes que respecten la llei, que siguen solidaris, etc. Amb aquests exemples no cal res més. Per cert, avui han anat alumnes del meu centre de l’assignatura de religiño a dur aliments i roba a una llar on acullen xiquetes i xiquets amb problemes i falta de mitjans econòmics. Açò sí és solidaritat…

Bon dia.

P.S.: La fotografia és del senyor Julio de España (i Olé).