Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Als pobles assisteixen moltes persones als enterraments. Perquè quasi tots són família més o menys propera, perquè són amics, perquè estan emparentats per algun costat. I acudeixen moltes persones dels pobles del voltant.

I no diguem res si l’enterrament se celebra dissabte o diumenge. El que passa és que ara, amb els tanatoris comarcals o locals, els difunts ja estan un poc lluny. I s’ha perdut l’encant que tenia la mort i el dol a casa. M’ha tocat en molts casos i les conversacions més profundes que he tingut han sorgit arran d’estar quasi tota la nit acompanyant la família. Un café darrere un altre i es comenta la vida i la malaltia de la persona morta. I sorgeixen molts interrogants. Sempre alguna persona trau el tema de Déu, l’eternitat, el sentit de la vida i de la mort… M’ha tocat en diverses ocasions acabar amb una eucaristia domèstica fenomenal. Es parla amb franquesa, amb senzillesa, amb intimitat.

És molt distint quan el cadàver està en un tanatori. Això és una desfilada total de persones, amb bastant toc de superficialitat, de quedar bé, que senten que he anat a donar-los el condol. I de seguida sorgeix el borboll de temes entre persones congregades al tanatori. Conversacions que deriven de seguida a altres temes distints del que allí s’està vivint.

Mentrestant, la família ha d’atendre els visitants, saludar, agrair. I queda molt poc temps per al silenci, tan necessari en aquests moments, per a la pregària, per a l’escolta interior, el record i la unió amb el difunt.

I després, no poden faltar els rams de flors. Cada colla, cada associació, grup ha d’encarregar el seu. Quina pena que en lloc de flors no se socialitze aqueix gest donant la col.laboració cap als empobrits, encara que siga sense la cinta on consta el nostre nom. Molts col.lectius que lluiten per la vida necessiten aqueixa ajuda i pot ser un record i un homenatge fantàstic cap a la persona morta.

Cada enterrament és un gest enorme de socialització i de trobada de moltes persones de la zona que, si no fóra per això, no es veurien.

Diu un senyor d’un poble “estic molt ocupat, al matí a l’ambulatori i a la vesprada al tanatori i al soterrar”.

Els soterrars segueixen i és un fet molt important en cada poble. Quina bona oportunitat per a créixer en amistat i potser fins per a descobrir el Déu de la Vida.