Els Papers de Santa Maria de Nassiu

L’activitat humana es pot dividir en quatre apartats: pensar, parlar, sentir i actuar. El parlar, de vegades, és parlar amb altres i de vegades amb si mateix. En aquest tema tractem del parlar amb si mateix o sobre els soliloquis.

El diàleg intern consisteix a parlar per a si mateix o amb si mateix sense que la resta escolten res perquè en el diàleg intern s’usen pensaments i paraules, però aquestes de vegades es pronuncien i altres sols es pensen. El diàleg intern és amb si mateix, encara que es parle a plena veu quan u/na està sol/a i ningú no l’escolta. Un parla d’ell mateix, el que pensa d’ell mateix i d’altres.

Exemples de diàleg intern; “Quina mala sort que tinc, M’he equivocat. He fet el que no volia. Sóc un desgraciat, Que en sóc, de babau. M’ho havia promés, però he fallat. He de seguir tenint cura”. O aquest altre diàleg: “He estat valent, responsable, generós o açò és vida. O de bona m’he lliurat! A la fi he aconseguit el que cercava. Serà idiota! Aqueixa és un/a sense substància…”

Les persones, en fer quelcom, en pensar, en parlar o en callar, ens quiem per un conjunt de normes o models tant en la vida personal o privada com en la vida social.

Aquestes normes les hem aprés, acceptat o incorporat al nostre cervell de manera més o menys conscient i lliure, però altres vegades, de forma inconscient. Ens les ha transmés la pròpia família i la societat en els primers anys de la nostra vida. I també hem assumit altres normes al llarg de la nostra existència.

D’exemples n’hi ha molts: mirar abans de travessar el carrer. No molestar. Deixar cada cosa al seu lloc. Si estudies, arribaràs lluny. Tin cura de les coses: llibres, roba, joguines. El que guarda té. No pegues. No et baralles. No et deixes pegar. Renta’t les dents abans de les menjades. Menja sols el suficient. No robes. I com aquestes bastant més.

Aquestes normes ens donen seguretat, serenitat i goig si es duen a cap perquè cada una d’elles protegeix uns aspectes o propietats de la persona; les normes unes tenen cura de la salut, altres la intel.ligència o la fama o el respecte de les persones o la vida o ens ajuden a assolir amistat, satisfacció de les necessitats o desitjos o les metes que ens proposem. El diàleg intern pot durar més o menys temps. Quan estem en diàleg intern algunes vegades caiem en el compte que el nostre pensament és irracional o erroni. I aleshores pot ser que comencem a pensar racionalment.

Aquestes normes o valors o principis els solem respectar i guien les nostres conductes. Cada persona té les seues i de forma més o menys conscient esperem o desitgem que la resta també les tinga i les duga a cap per a no ser rebutjats, per a conviure en harmonia. Però, en la pràctica, cometem dos errors: a) pensar que tots tenim les mateixes normes i no és veritat. b) pensar que tots volem complir les mateixes normes o valors i tampoc és veritat: No sempre som coherents entre el que pensem que cal fer i el que fem. Aquests dos errors tenen conseqüències adverses: a) discutim creient que cada u tenim la veritat i el bé. i b) a més ens disgustem i tenim sentiments desagradables sobretot d’ira o enuig. Així, per exemple, ens disgustem quan no respecten l’ordre en la casa i per a nosaltres l’ordre és important. O esperem que el company o amic diga la veritat i menteix; que et torne el favor i no ho fa.

Els diàlegs interns tracten sobre aquests temes.