Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Un d’aquests textos és del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany i monjo de Montserrat, el P. Josep Massot i Muntaner. El llibre fou publicat per primera vegada el junt de 1979, i aquest setembre passat s’ha fet una segona edició. El P. Massot i Muntaner dedica el llibre a la memòria del l’abat Aureli M. Escarré, Gabriel M. Brasó, i a l’abat Cassià M. Just (que en el moment d’escriure’l vivia).

El llibre duu un pròleg escrit a Montserrat el 27 d’aril de 1979, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, amb motiu de la celebració del centenari de les festes del Mil.leni de la suposada troballa de la Mare de Déu i la seua coronació pontifícia i la seua proclamació com a Patrona de Catalunya els anys 1980 i 1981.

El llibre consta de set apartats dedicats als diversos abats que han fet (fins l’any 1979) el Montserat modern, i han aconseguit que, almenys, ja poguem parlar de més de cent anys al servei de la cultura catalana de l’Abadia.

1. L’abat Miquel Muntadas, restaurador de Montserrat
2. L’obra de consolidació de l’abat Josep Deàs
3. L’abat Marcet, impulsor de cultura 
4. L’abat Antoni M. Marcet, home de país
5. Aureli M. Escarré, abat de Catalunya
6. L’abat Gabriel M. Brasó entre la política i la cultura
i 7. L’abat Pere Celestí Gusi o el final d’una època

Com que el llibre no es pot resumir en dues paraules, solament us diré el que diu a mode de resum (brevíssim) la contraportada: “Josep Massot i Muntaner fa un repàs de l’aportació de Montserrat a la cultura i a la vida catalanes durant els segles XIX i XX. Basant-se en una documentació quasi exhaustiva, interpretada amb una absoluta llibertat, ha pogut traçar una panoràmica general que permet de subratllar les línies fonamentals, d’assenyalar els principals protagonistes i de descriure les principals realitzacions d’un període apassionant de la història de Montserrat i de la història de Catalunya.” I això és ben cert, afig jo.