Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

23 de desembre de 2010
0 comentaris

Els colps ximples

     La paraula “colp” diu molt i no diu res si no s’especifica: anomenem colp a l’assalt dels mafiosos contra un banc o unes obres d’art, als acudits del graciós de torn que conta anècdotes fins petar-nos. Per a ambdues activitats fem servir el mateix vocable: quin colp!. I hi ha colps que són colps de porra d’agafa’t i no et mogues, altres suaus carícies, altres d’espabilats i a altres se’ls anomena com a colps ximples. 
Açò dels colps ximples té la seua molla. Estàs un dia en la cuina vas a cercar la paellera, obris la porta de dalt i no hi està. Baixes a la de davall, deixes pel que siga oberta la de dalt. Quan ixes gojós amb ella a la mà, no recodes que vas deixar la porta de dalt oberta i malestar al cap amb la cantonada que se’t clava al cervell. Si hi ha algú prop, damunt et reconvé pel teu descuit. El que cal aguantar… 

     Els ecologistes diuen que ens estem carregant el planeta. Pot ser, però ni punt de comparació amb el que estem fent al nostre cos. Ens fem colp ximples sense ordre ni concert, per tot el cos. Anem a començar per baix. 

     Qui no s’ha alçat alguna vegada a la nit a beure un got d’aigua? Està tot obscur, vas descalç, però coneixes ta casa com el palmell de la mà i per a no perturbar el son dels inquilins, et llances amb decisió al teu objectiu. Però mira per on, amb tota la cura del món, li fas un colp a la pota de la taula amb el dit xicotet. Et vols morir, t’agafes el peu i te’l menjaries. Com és de nit no pots cridar, així que a bufar, ja saps que uns moments de dolor no hi ha qui te’ls lleve. T’agafes el peu, balles i remugues: ja que ningú  no em veu, vaig a fer el gilipolles. 

     Hi ha colps que provoquen inevitablement la hilaritat, els que tenen lloc al carrer: les bandes blanques dels passos de zebra eren una autèntica passarel.la jocosa els dies de pluja. Anaves tan campant, hi trepitjaves  pensant que, inclús estaven més nets i sense cercar-ho ni temps per a suavitzar l’aterratge, et veies i et contemplaven en el sant sòl, estés com una granota al sòl, amb l’únic avís d’un sonor colp al genoll. T’alces com mogut per un ressort per tal de no cridar l’atenció dels vianants, dissimular, espolsar-te el pantalon amb suavitat amb la mà com si tocares la guitarra i proseguir la marxa com si res hi haguera esdevingut. Com fingeixes que no ha passat res, et menges tu sol el dfolor, ni tan sols pots fer escarafalls ni motivar a compassió.  

     Hi ha altres situacions no menys ridícules i sorpresives com quan et vas a seure en un tou sofà on creus que vas a trobar un confortable coixí amb molls consistents. Et submergeixes fins al fons, és com caure sense paracaigudes fins a la taula del fons, sense obstacles ni resistències i has de fer ostentacions serioses per tal d’eixir amb ajuda del recolzabraços o del braç de l’amic amfitrió. El colp el pateixen les natges. 

     I la carícia d’una porta en els dits? Sembla un accident infantil, propi de xiquets inconscients, això és un colp ximple? És que no me’n  vaig adonar, és que fou el corrent d’aire qie tancà amb violència la porta i quina carícia, hi ha pocs llocs en el cos tan sensibles.

     El cos humà és tan complex que fins i tot els membres millor coberts estan exposats a menyscapte i d’agents propis, com si es tingueren  ràbia. Mira que la mossegada de la llengua sap a teta. Deleitant-se en plena faena de molturació i de sobte, la llengua es deixa atrapar, se li claven els de dalt i els de baix. No hi ha més remei que suspendre la deleitosa faena i encara que t’isquen les llàgrimes, millor és no manifestar l’incident perquè el ridícul davant la teua família és evident, ausades que és ximple mossegar-se la pròpia llengua.

     Som tan dèbils, estem tan exposats a aquests accidents, de baixa tensió quasi sempre, que s’imposa la precaució. Exemplars són els futbolistes que en la barrera que constitueixen en les faltes directes i davant la multitud de l’estadi curull, no dubten a protegir les parts pudendes per al possible impacte de la pilota. Deuria ser de veritat un colp baix i ximple i davant de milers d’espectadors o milions de teleespectadors.

     Espavila i al lloro amb els colps ximples!

     PD. D’uns papers de Santa Maria de Nassiu. 

Avui estic molest…
19.09.2006 | 6.47
A General
MANISES
01.12.2010 | 6.01

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.