Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Els cables són uns éssers fascinants, imprescindibles. Un dubte que ha tingut sempre en el punt de mira a poetes i frares és per què ens fascinen els cables que molts amaguen?

Hi ha persones que tallen els cables pel sa. Però salta la sorpresa automàtica: que no arriba el corrent, que no funciona l’aparell. Altres, contràriament, encara que no troben ús immediat, agafen tots els cables solts que troben, fan cabdells, els posen una gometa i els claven en una capsa. I en la tapa, un cartell “tecnologia”.

I claven coses que no són tecnologia! Perquè no sols claven cables, claven coses que semblen cables, uns cordons de sabata, uns cascos de música, unes gomes… Això és com si agafe un misto, un llançaflames i una torxa olímpica, els clave en una capsa i pose “encenedors”.

Hi ha cables que són una vergonya, amb signes de maltractaments, vells, pelats, quasi inservibles, fan pena: el de la rentadora, el de la nevera… sempre plens de pols, amb una cordillera de ronya al llom. Crec que els fan preferentment grisos perquè no es note tant. Encara per aqueixa regla de tres, els cables que van a l’extractor haurien de fer-los marró-greix, no blancs. Els pobres cables estan tesos, sembla que els han posat gomina. Un altre cable tapat és el misteriós cable de la planxa, amb aqueixa mena de vestit de llana. Per a què? El calor que ha de passar aqueix cable!

Els homes solem perdre poc temps per a dissimular un cablejat. Prova d’això és la nova raça de superhomes, meitat home meitat cable, que comencen a proliferar ara, els cibertaxistes. Em referisc a aqueixos taxistes que volen dur el GPS, el mams lliures del mòbil, el mòbil, un ventiladoret que s’endolla i l’emissora de radiofreqüència. Amb l’electricitat que fa servir aqueix cotxe es pot il.luminar el casino de Montecarlo.