Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

19 de novembre de 2011
2 comentaris

“Els bisbes donen la “nota”, per Jordi Bort (Levante-EMV)

“Hi ha coses en l´Església que no acabe d´entendre! Ara és l´obsessió de la CEE, que es creu «en la obligación como pastores de la Iglesia, del derecho de orientar el discernimiento moral», de cara a les eleccions del 20 de novembre. Per què els bisbes espanyols creuen que és necessari oferir «algunas consideraciones que estimulen el ejercicio responsable del voto?». Pensen que sense aquesta «Nota de la Comisión Permanente», els cristians votaríem d´una manera irresponsable? Tan immadurs pensen els bisbes que som els cristians valencians, bascos, catalans, gallecs, andalusos…? O és que som infants i necessitem que l´Episcopat oriente el nostre vot? 
No sé si els espanyols som massa estranys, o ho són els bisbes que tenim. He mirat si trobava alguna exhortació, alguna «Nota de la Comisión Permanente» de l´Episcopat dels EE UU en les eleccions que van enfrontar Obama i McCain, però no he trobat res. Tampoc pel que fa a les passades eleccions a França entre Nicolas Sarkozy i Segolene Royal. Encara Spain és diferent? O més aviat els qui són diferents són els nostres bisbes? Amb alguna excepció, certament.
Fa un temps vaig seguir el debat a Bèlgica, Estat binnacional, amb dos comunitats ben diferenciades (Flandes i Valònia) a més de la capital Brusel·les. Vaig llegir les raons i els arguments entre els partidaris de la secessió i els de la unió. I vaig quedar gratament sorprès amb la resposta del bisbes. Els partidaris de la unió de Flandes i Valònia, reclamaven als bisbes de Bèlgica un recolzament públic. Però el cardenal Dannels els va contestar amb un argument ben sòlid: «La separació entre l´Església i l´Estat ha de ser respectada». Per això, els bisbes no prendrien posició a favor del secessionistes o dels unionistes, sinó que pregarien pels polítics, perquè decidiren allò que seria millor per al futur de l´Estat. (Vida Nueva, nº 2.589, pàgina 7). 
Pel contrari, els bisbes espanyols (després de rocordar-nos «la legitimidad moral de los nacionalismos») ens posen en guàrdia, pel fet que «es necesario tutelar el bién común de la nación española en su conjunto». Els bisbes proclamen la unitat d´Espanya com a bé moral. O com a dogma? Fa un temps, els bisbes argentins van alçar la seua veu en contra de les drogues, mentre que els bisbes espanyols s´entretenen aconsellant «algunas orientaciones concretas que deben ser tenidas muy particularmente en cuenta». Resultarà que només els ciutadans que voten fent cas dels bisbes, només ells, fan ús de «el ejercicio responsable del voto»?
Són molts els bisbes aperturistes (Osés, Teodor Úbeda, Jubany, Camprodón, Iniesta, Buxarrais, Martí Alanis, Deig, Nicolás Castellanos, Victorio Oliver…) que han anat presentat la seua renúncia. Tots ells, destacats representant de l´anomenada línia taranconiana. Segurament que les notes de la Comisión Permanente serien molt diferents, amb més bisbes d´aquella línia conciliar que va encapçalar Tarancón. Però amb Camino, Reig Pla, Rouco, Munilla o Demetrio Fernández, només podem esperar notes com aquesta. Quan deixaran els bisbes de tractar-nos com a menors d´edat?”

PD: Us penge aquest text de l’amic Jordi Bort per tal que servesca de reflexió abans d’anar a votar demà. La foto és del bisbe Antoni Deig (ACS). 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Des del primer moment que una persona delega en un altre perque aquest altre sigui un intermediari entre ell i Déu, tot és possible. Per proclames i manifestacions fóra de lloc i sectaries, sols cal anar a les del darrer viatge del Papa de Roma, i la “informació” [sic] que ens han engaltat els de 3-24 de TV3.

    Atentament, i feliç dissabte

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.