Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

13 d'octubre de 2011
1 comentari

Els bassals (i 2), dedicat a Àngela, de la Safor

     Quan algú ix d’un bassal fa la valoració dels danys. És curiós que majorment la gent riu a llàgrima viva: “ha, ha, ha, quasi m’ofegue”. I després caminen i el peu va fent: xuic, xuic, xuic, però van la mar de feliços.

     El bassal profund té una variant molt perillosa, que és el bassal profund amb fang. Mala barreja. Perquè es fa una mena de pasta en el fons i quan recolzes la sabata, el fang fa “efecte xucladors” i es queda amb la sabata si no tens molta cura i el següent pas el fas descalç. Ací el balanç no és tan graciós, perquè el calcer, que cal rescatar, queda ple de fang i ja no és gens pintoresc com el xuic, xuic d’abans.

     Un altre bassal terrible és el “bassal trampa”. Està amagat davall de la rajola col.locada per tal de facilitar el trànsit. Trepitges fort quan passes i t’esguita cap a dalt i mulla on més mal fa. Després estan els bassals xicotets, amagats en el més pla, bon recurs per als cotxes. Camines però l’automobilista graciós o inconscient et dutxa fins les orelles.

     Però els bassals més terribles són els que es produeixen a casa, davall de la rentadora, de la nevera o de l’aixeta del lavabo. Et quedes a seques fins que arriba el llanterner i l’arranjament és car en temps i economia. Els bassals estan millor en el carrer, a l’aire lliure. Ahí és on són  més inofensius i de curta vida perquè el sol els senta fatal. Quan veieu un basal mireu-lo als ulls, s’hi amaga el misteri de la incògnita. Però vigilieu, que no passa un cotxe i et batege.

     PD: Demà, si Déu vol, faré l’apunt de l’estada a Elx ahir. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.