2. Els afectes ajuden a créixer com a persones
En l’anterior apunt indicava que els necessitem per tal de viure, però a més a més són imprescindibles si volem seguir creixent i madurant. En la mesura en què som capaços de demostrar-li a l’altre els nostres sentiments d’afecte i estima, en aqueixa mesura creixerà l’altra persona. Si en el treball o professió la persona responsable et lloa el treball fet, et reconeix la dedicació i el ben fer, en aqueixa mateixa mesura, en sentir-te valorat, t’esforçaràs més, treballaràs amb més il.lusió perquè estàs més estimulat i a la vegada recompensat. Diu la professora Pepa Horno: “l’afecte ho impregna tot i el desenvolupament afectiu és la base de la resta dels desenvolupaments de la persona”.
Però cal tenir cura que els afectes no se cenyesquen solament als gestos, ja que aleshores es debilitarien, es tornarien poc consistents i podrien arribar a esquerdar-se. Si es vol donar solidesa a aquests sentiments cal reomplir-los de bons sentiments, bons pensaments i força de cor.
PD: Seguim amb els papers trobats al monestir de Santa Maria de Nassiu.
M’agrada el que dius sobre els afectes, i hi estic molt d’acord. Estem molt enfeinats, però avui hem pogut escapar-nos a fer un voltet i hem trobat un home amb el seu fill; no els coneixíem, però en veure el meu marit, l’home li ha dit al seu fill: “mira, nen, aquest és el millor professor que mai he tingut i és el culpable que m’agradi tant la història”. El meu marit, que estava una mica preocupat, ha esdevingut un altre després de sentir les paraules.