Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
13 de novembre de 2010
1 comentari
Els afectes en la vida (I)
1. Els gestos juguen un paper important en els afectes
Els afectes juguen un paper fonamental en la vida de les persones. Són imprescindibles. Sense afectes no podríem viure. És una necessitat primària per a tot ésser humà, com l’aigua, el menjar o l’aire que sense ells seria impossible seguir vivint. Els afectes no poden ser substituïts per coses, encara que aquestes exercesquen la funció d’expressar el que de veritat sentim cap a l’altra persona. Una manera senzilla de definir el que són els afectes vindria a ser: l’expressió d’un sentiment o l’actitud que una persona demostra a altra. Aqueixa inclinació ve carregada de gestos, de manifestacions, d’expressions que són com l’embolcall de l’estima, de l’amistat i de la importància que l’altre té per a mi.
Els gestos, per tant, són necessaris i exerceixen un paper extraordinari a l’hora d’expressar aquests sentiments. Mitjançant aquests, l’altra persona té la possibilitat de descobrir i interpretar els sentiments de l’altre. Si no hi haguera gestos difícilment podríem descobrir si les persones amb què convivim ens volen o no. Són elements imprescindibles en el camp dels afectes.
La riquesa i varietat dels gestos és abundant: una paraula, una abraçada, un sopmriure, un ram de flors, una telefonada, una visita, un obsequi, etc. Cada u tria aquella que en cada moment pensa que millor manifesta l’estima i l’amistat a l’altre.
Una altra característica és que els gestos han de ser freqüents, especialment amb aquelles persones amb qui convivim més de prop per ser part de la família, pel lloc de treball o amistat. Quan són molt esporàdics, aleshores l’altra persona no arriba a interpretar si es fan per conveniència o per vera estima.
També han de ser sincers. Es tracta d’expressar el que u sent dins, el que ve a ser per a ell l’altra persona, no quedar bé o complir amb un requisit. El valor del gest no està en el valor en si de les coses, sinó en el que significa la persona que el lliura. Açò ho percebem de seguida.
PD: Trobat en un racó del Monestir de Santa Maria de Nassiu de Benicolet (Vall d’Albaida).
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja em diràs què és això de santa maria de nassiu de benicolet, però els papera m’agraden