Els Papers de Santa Maria de Nassiu

És un dels llibres que he llegit darrerament. L’autor, amic i conegut, nascut a l’Olleria (Vall d’Albaida), és professor de valencià, i viu a la ciutat de València. Entre altres textos, ha publicat el poemari Viàtic marí, la trilogia Els ulls del llac, L’ull de Zeus i Terra de déus. I pel que fa a la novel.la, podem destacar L’Elegit, Camí d’amor, Somiant amb Alèxia i Els fantasmes del Lacrima Coeli, llegit pels meus alumnes fa uns cursos.

Pel que fa a “El vol de l’Esparver” és una novel.la històrica, ja de maduresa i d’escriptor fet (com cal, podríem dir). Narra la realitat social d’un poble a la Vall d’Albaida del País Valencià (ai, Maluenda si ho llig!). S’hi barregen ordenadament les tertúlies de la burgesia a Xàtiva, poble veí, el treball al camp  i els costums i festes de la Ribera, comarca veïna, i uns amors entre Silvetre (L’Esparver) i Albina. Silvestre és allò que anomenem un cristià vell de la terra i Albina és d’ascendència àrab. Aquesta relació, intensament apassionanda i apassionant, és incompatible per motius ideològics, i a més està proscrita en la societat de l’època de la desfeta d’Almansa, arran de la qual, com sabem, perdérem els nostres furs, arrabassats pel Decret de Nova Planta, l’any 1707.

El llibre serveix, a més de ser de lectura fàcil i entretinguda, per tal d’entendre millor l’esdevenir contemporani del País Valencià (sí, senyor Maluenda, senyor Fabra, senyora Barberà!)

Quan un autor fa una novel.la sol escriure uns mots semblants a aquests: “Tots els personatges que apareixen en aquesta novel.la pertanyen a l’imaginari de l’autor.” El que ja no és tan habitual és que, a més a més, afija: “Tots, excepte aquells que Cronos s’ha entestat a donar-los realitat històrica: alguns dels quals més hi haguera valgut que també foren de ficció.” I jo hi assentesc. Bona lectura.