Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
5 de juliol de 2013
2 comentaris
EL VILLAR
Situat a la comarca dels Serrans, a la part esquerra del riu Túria, en la frontera de les poblacions de parla valenciana i castellana, els seus habitants parlen en castellà, amb nombrosos valencianismes.
El terme està format per un piemont, inclinat de nord a sud, sense grans accidents, comprenent les altituds entre els 400 als 600 metres. Cal destacar la
rambla del Villar, coneguda també com d’Higueruelas o de l’ Aceña, procedent d’
Andilla, que s’uneix a la riera de Castellar en terme de Casinos per desembocar al riu Túria pel seu marge esquerre. Té gran nombre de fonts, entre les quals cal
destacar la de la Volta i la de Raimundo, aquesta última de propietats medicinals. El 80 per cent del terme està dedicat al conreu de les vinyes, els cereals, les oliveres i en menor proporció els fruiters, els garrofers, les figueres i els llegums. En aquestes últimes dècades s’ha experimentat un èxode de la seua població cap a nuclis industrials buscant millors mitjans de vida. El poble està edificat en una xicoteta plana, els seus carrers conserven el seu antic sabor, amb porxos, retaules de ceràmica, reixes i balcons. Actualment té uns 3.600 habitants. La parròquia està dedicada a la Mare de Déu de la Pau i pertany a l’Arxiprestat de Sant Antoni Abat.
Hi ha vestigis arqueològics d’haver estat habitat el terme en l’Edat del Bronze, i de l’època romana s’han trobat restes d’importants viles rústiques. El seu origen el té en una alqueria que es trobava al costat de la torre de Benaduf, del qual per disposició del bisbe Raimond Gascon, van passar el 1313 quinze cristians vells per poblar l’actual lloc del Villar. Va ser senyor d’ambdós poblats en 1271, el cavaller Hurtado de Liori. En 1300 va passar a dependre de la Mitra del bisbe de València, a la jurisdicciód el qual va pertànyer fins a la desaparició dels drets senyorials el 1812. En 1795 el rei Carles IV li va concedir el títol de Vila Reial.
Al principi en l’aspecte eclesiàstic va dependre de Xulilla, fins el 29 d’agost de 1575, en què l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera la va erigir en parròquia. L’actual temple parroquial és d’estil renaixentista, recobert interiorment amb afegits barrocs, amb cúpula de mitja taronja i torre quadrada. Al costat de l’església s’aixeca, sobre un penyal, l’antic palau episcopal, on els Prelats solien passar llargues temporades. Celebra les festes patronals a la Mare de Déu de la Pau i a les Santes Relíquies.
PD: La imatge és de:
http://www.panageos.es/fotos/villar-del-arzobispo_3145/el-villar-del-arzobispo-els-serrans-el-balson_16826.htmlComparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El problema que té el Villar actualment, són les mines que estan destroçant el paisatge i pocs s’atreveixen a denunciar-ho, hi han massa diners pel mig.