El president del Consell, Alberto Fabra, havia decidit accentuar el discurs valencianista i aplicar disciplina interna per mantenir la hegemonia del PP de la Comunitat Valenciana de cara a 2015. I per dur a terme aquesta tasca, anomenà secretari general del PPCV a Serafí Castellano. Sembla ser que l´exalcalde de Castelló, que ha vingut a substituir al president Camps, no té l´afició que aquest tenia a fer-li de quan en quan carantoines al valencianisme polític. Així que Serafí Castellano, el primer que ha fet ha estat crear una secretaria executiva de les nostres senyes d´identitat, al front de la qual ha anomenat a la regidora de Medi Ambient de l´Ajuntament de València, Mari Àngels Ramon-Llin, procedent de la Unió Valenciana de Lizondo.
I heus ací que fa uns dies, els valencianistes de debò vam tenir la desgràcia de patir la mort de Josep Lluís Bausset, un valencianista insigne, professor, farmacèutic, polític, agitador cultural, bibliòfil€ i, per damunt de tot, defensor de la llengua i de la identitat dels valencians. «L´home subterrani», com li deia el seu gran amic Fuster, però no desconegut ni oblidat, en opinió de Joan Francesc Mira, «perquè si l´oblidarem voldria dir que aquest país no mereix uns ciutadans com ell».
Coneguda la mort de Bausset, el president de la Generalitat, Alberto Fabra, i el secretari general del PP valencià, segurament van trobar l´ocasió per mostrar el valencianisme que estaven portant a terme i decidiren enviar a la família de Josep Lluís Bausset un telegrama de condol cadascú. I cadascú escrit en espanyol. La família es va vore obligada a retornar els dos telegrames de condol, «no per estar escrits en espanyol sinó per haver menyspreat la llengua que Bausset va defensar tota la vida». Com Fabra i Castellano no cauen en que si estaven volent accentuar el seu valencianisme les paraules de condol havien d´estar escrites en valencià?
Qué li passa al president Fabra amb el valencià? La veritat es que jo encara no l´he sentit parlar en valencià. Ni en els moments més addients, com ara, quan en les falles s´acosten els periodistes a demanar-li la seua opinió sobre les festes i li parlen en valencià, el president Fabra contesta sempre en castellà. I així ens trobem, per exemple, amb aquest diàleg: el periodista s´acosta micròfon en mà i pregunta:«Senyor president, com troba vosté les falles d´enguany? S´ha notat la crisi? —No, en absoluto. Las fallas son una fiesta que los valencianos no podemos dejar caer en modo alguno. Hay que sacar fuerzas de donde sea. El mundo no nos lo perdonaría€».
Aquest diàleg entre periodistes parlant en valencià i el senyor president de la Generalitat valenciana contestant en castellà, es pot veure sempre. Ni en les festes de la Magdalena i les Gaiates de Castelló, d´on és el president Fabra, els periodistes que li parlen en valencià tindran respostes en castellà. I això que és de Castelló. Així com les intervencions en les Corts Valencianes, el mateix, totes fetes en castellà. És que, si de cas, el senyor president de la nostra Generalitat Valenciana, no sap parlar la nostra llengua? En aquest cas, el conseller Serafí Castellano sí que la parla i l´escriu, i ben bé podria haver redactat en valencià els dos telegrames de condol enviats a la família Bausset. Perque, de no ser així, jo no voldria pensar que els dos polítics del PP, al enviar la condolença en castellà, volien gastar una broma. No vull pensar-ho.
Sí vull pensar, però, que els nostres polítics de la dreta tenen ben poc de valencianistes. No tenen conciència de que estem vivint en un país, que tenim una història que cal conèixer, una llengua què estudiar i conrear, un poble al que entre tots hem de procurar portar endavant junt als altres pobles, el que és precís que entre tots els ciutadans elegim els millors i més addients per dur a terme aquesta tasca. I en això estem. Perquè en aquest dissortat poble nostre –dels valencians vull dir- els ciutadans elegits que hui ens governen, ni son els millors ni els més addients. Esperem a veure si quan arribe el 2015, que haurem de triar altra vegada, els valencians anem amb més cura a l´hora d´elegir els nostres governants. ¡Ja veurem!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!