Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Molt mala estratègia política per tal d’eixir al pas de l’alt índex de fracàs i abandó escolar d’hora. A Espanya hi ha un 31% d’abandó escolar en el sistema educatiu, una de les taxes més altes d’Europa. Solament ens supera Portugal i Malta. I, pel que fa a l’augment de les hores lectives, hem de recordar que, segons el recent informe de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic), els docents espanyols impartim més hores de classe que la mitjana de la resta de països de l’esmentat organisme. L’informe de l’OCDE afirma que a Espanya “ELS PROFESSORS HAN D’IMPARTIR 880 HORES ANUALS EN EL NIVELL DE PRIMÀRIA, 101 HORES MÉS QUE LA MITJANA DE L’OCDE”.

     La crisi es presenta com una mesura transitòria, però la tendència de fons apunta que es tracta d’aprofitar la cojuntura per tal d’aprofundir en una reforma de l’educació orientada cap a valors elitistes i mercantils. Segons els MRP la situació actual és l’excusa perfecta per tal de seguir retallant despeses en educació, per tal de seguir privatitzant i destruint l’escola pública, per tal de seguir desprestigiant el professorat i potenciant una ensenyança que no eduque, que solament instruesca, per tal de seguir destruint la qualitat perquè l’únic que importa són els resultats dels excel.lents, deixant en la cuneta els que tenen més dificultats en l’aprenentatge. Són els “excedents” humans de què cal precindir-ne.

     Les mesures que s’estan prenent van en contra del dret a l’educació i són anticonstitucionals i antiètiques. Per això les mobilitzacions i propostes actuals del teixit associatiu de l’educació van més enllà d’una lluita corporativa en defensa del professorat. Es tracta de la defensa de l’escola pública i el que és públic, el que és comú i el que és col.lectiu. I això és un assumpte social que ens competeix a tots els ciutadans i ciutadanes. Les mobilitzacions del professorat han fet que els mitjans de comunicació, les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes i la pròpia societat, aprofundesquen en els retalls i les seues conseqüències i no es queden en les declaracions demagògiques d’acusar de “ganduls els professors”, de “passats de moda” a tots els partits de l’esquerra clàssica, de “vaguistes salvatges” els sindicats, d’antisistema… Les accions i mobilitzacions del profesorat i de les AMPAs estan contribuint a un debat sobre el paper i la importància de l’educació.

(seguirà) 

     PD: Text trobat en una dependència de Santa Maria de Nassiu. Per si algun lector va una miqueta despistat li recordem que a Madrid, Galícia i Castella-la Manxa governa el PP, i a Navarra, el conseller d’Educació és José Iribas Sánchez de Boado (UPN). Bona vesprada