Els Papers de Santa Maria de Nassiu

a) La cessió de terreny públic per a centres concertats, l’augment de recursos cap a aquests en detriment dels públics.

b) La participació d’empreses privades en la gestió on es priotitzen els aspectes econòmics sobre els educatius.

c) Introducció de classes de suport per fundacions i ONGs que s’oferten a centres públics. Contractació de personbal laboral bilingüe com a tutors en centres públics.

d) Deteriorament de les condicions laborals dels professionals i disminució dels recursos educatius (personals, materials, estructurals…) destinats als xiquets i xiquetes. (D’açò, en puc donar fe a bastament)

e) Segregació de l’alumnat. Creació de centres d’excel.lència, amb capacitat de separar els “millors” dels “pitjors”. Dificultats d’accés a l’escola concertada d’immigrants.

f) Supressió de les tutories. Amb això s’elimina un pilar bàsic de l’educació integral de la persona i impedeix al tutor conéixer els alumnes i dialogar amb els pares.

g) La disminució constant del professorat que implica un augment de la ràtio, etc.

     Per tot això, és important prendre consciència que són les comunitats educatives les que han de prendre els centres i fer-ne un fòrum de diàleg permanent sobre educació i presa de decisions que trenquen amb el model dominant i les seues polítiques mercantilistes. Cal dialogar i aprofundir quant més millor en torn a l’escola pública que volem i el deure que té de fer eficaç el dret a l’educació de tots i per a tots. Construir junts, més enllà de les nostres pròpies organitzacions, a mitjà i llarg termini, un moviment ample de reflexió-acció dels temes de fons: quin model educatiu i d’escola pública volem construir entre tots i caminar junts en la seua construcció.

     Mirat des d’un altre angle, la situació actual de crisi, és una oportunitat per tal de fomentasr la reflexió en comú en el si dels claustres, amb els pares i en la classe amb l’alumnat. Defensar l’Educació Pública de qualitat és apostar per una educació que pose en el centre l’alumnat, que eduque persones lliures que decideixen i actuen tenint en compte un context on la convivència entre tots esdevinga una activitat essencial per tal de sentir-se identificat amb un mateix i amb l’entorn. L’educació del futur haurà de ser una ensenyança primera i universal centrada en la condició humana per tal d’afrontar un món en permanent canvi.

     L’aprenentatge basat en el principi de la cooperació amb els altres, semblants com ésssers humans, encara que probablement diferents en la seua cultura i característiques individuals, però sempre imprescindibles per tal de poder aprendre a pensar en comú com construir una societat millor per tal de poder seguir vivint tots i totes, sense exclusions, en condicions dignes. L’educació constitueix un element indispensable per tal d’establir vincles i processos de canvi social enmig del conflicte i la construcció de comunitats que siguen portadores de l’essencialment humà. Per tal d’aprendre a viure en el poble global cal aprendre a viure en les comunitats locals. Implica un nou concepte de ciutadania i estableix nexes de corresponsabilitats internacional.

     PD. Ací acabe el text del paper sobre educació trobat a Santa Maria de Massiu. Bona vesprada.