Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Un home edificà la seua casa. I la va embellir amb un jardí intern. Al centre plantà un roure. I el roure cresqué lentament. Dia a dia creixia i enfortia la seua tija, per tal de convertir-la en tronc, capaç de resistir els vents i les tormentes.
 

Al costat de la paret de sa casa plantà una heura i l’heura començà a alçar-se veloçment. Cada dia estenia els seus tentacles plens de ventoses, i s’anava alçant adherida a la paret. Al cap d’un temps l’heura caminava damunt de les teulades. El roure creixia silenciosament i lenta.
 

-“Com estàs, amic roure?”, preguntà un matí l’heura.
 

-“Bé, amiga”, contestà el roure.
 

-“Això ho dius perquè mai no has arribat fins aqueta altura”, agregà l’heura amb molta ironia. “Des d’ací es veu tot tan diferent. De vegades em fa pena veure’t sempre allà al fons del pati”.
 

-“No et burles, amiga”, respongué molt humil el roure. “Recorda que l’important no és creixer de pressa, sinó amb fermesa”.
 

Aleshores l’heura llançà una riallada burleta. I el temps seguí la seua marxa. El roure cresqué amb el seu ritme ferm i lent. Les parets de la casa envelliren. Una forta tormenta sacsejà amb un cicló la casa i el seu jardí. Fou una nit terrible. El roure s’aferrà amb les seues arrels per tal de mantenir-se dreçat. L’heura s’aferrà amb les seues ventoses al vell mur per tal de no ser ensorrada. La lluita va ser dura i prolongada.
 

Al matí, l’amo de la casa recorregué el jardí, i va veure que l’heura  havia estat despresa de la paret, i estava embolicada sobre ella mateixa, al terra, al peu del roure. I l’home arrancà l’heura, i la va cremar.
 

Mentrestant el roure reflexinava: “És millor créixer sobre arrels pròpies i crear un tronc fort, que guanyar altura, penjats de la seguretat d’altres.”
 

PD: Un text trobat per ahí… Bon dia. Avui celebrem Sant Eliseu. És el dia contra l’energia nuclear, dia dels Donants de Sang, Corpus, Danses processionas, altarets i enramades. I sant Antoni de Dalt a Bocairent.